No us perdeu aquest article de Mn. Jaume Gené i Nolla, consiliari de la Federació Catalana de Pueri Cantores, publicat a la revista per a preveres i diaques "El bon pastor" (Edició 148 - setembre 2022). Mn. Jaume, que va acompanyar els cantaires de la nostra Federació a la trobada de Florència, ens ofereix el seu relat de l'experiència viscuda durant el Congrés.

XLIII Congrés internacional de Pueri Cantores a Florència del 13 al 17 de juliol. Gaudete et exsultate.

3200 infants i joves de 78 cors i de 20 nacionalitats es van aplegar a Florència, ciutat de les arts, bressol del Renaixement, de l’Humanisme, dels Medici, del David de Miquel Àngel i, aquesta vegada, escenari per cantar en el XLIII Congrés Internacional de Pueri Cantores. De Catalunya hi vàrem participar 34 persones entre cantaires (13), directors (2), consiliaris (3), acompanyants (17) de Granollers, Lleida i Mollet i la nostra presidenta Ester Lara.

Vam començar cantant a la plaça de la Signoria i vam acabar cantant al Duomo l’eucaristia dominical. Els cants es van anar escampant per les places florentines i esglésies amb concerts organitzats i improvisats. Els dies dels congressos dels pueri cantores contagien jovenesa i festa a tota la ciutat amb els seus cants, salutacions de cor a cor pels carrers i l’harmonia en les interpretacions.

El Congrés, com us deia, va començar formalment el capvespre de dimecres a la plaça de la Signoria amb la benvinguda. Aquesta serveix per aplegar-nos i recordar la nostra raó de ser segons la inspiració de Mons. Maillet: “Que tots els nens del món cantin la pau de Déu”. Uns inspiració que neix després de la segona guerra mundial i que ara és més necessària que mai. Així, la federació internacional continua creixent i desplegant-se també a països africans i asiàtics amb la característica creu de fusta que duen els cantors.

Feta la inauguració, dos grans moments apleguen la totalitat dels participants. La pregària per la pau i la celebració de l’Eucaristia, diumenge, a la Catedral presidida pel bisbe del lloc.

Dijous doncs, a la mateixa plaça de la Signoria, tothom convocat per la pregària de la pau. Fa impressió veure tots aquells infants i joves pregar per la pau. No tots coneixen de prop la cruesa de la guerra i l’amargor de la no pau, però canten la bellesa de la pau que intueixen com un gran do que ve de Déu mateix. Després del parenostre, en totes les llengües, la pregària del “poverello d’Assís”: “Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau...”.

 

Les tardes de dijous i de divendres estan dedicades als concerts per tota la ciutat. Aquest any, el Congrés de Florència volent fer actives les paraules del Papa a Florència referent a l’humanisme cristià i traduir-les en accions i gestos, vol dedicar amb humilitat i desinterès personal, moments de proximitat a les persones que sofreixen. Això s’ha traduït en concerts a hospitals, residències d’ancians, i centres d’acollida de discapacitats. També concerts d’acollida i d’experiència fraterna entre cors d’orígens molt diversos a les places de la ciutat. No hi falten, al vespre, els concerts de gala amb els millors cors de la federació i l’assistència dels presidents de les diferents federacions i representants de les autoritats de la ciutat. Els catalans vam tindre el goig de cantar a la parròquia de Sant Simó i sant Judes que reuneix la comunitat ucraïnesa. Un moment de germanor especial d’acollida, de cant i pregària que va unir tots els assistents.

Divendres al matí un altre acte tradicional dels congressos, la missa de les nacions. Repartits per les esglésies de la ciutat, la federació catalana a San Michele Visdomini, els diferents grups lingüístics s’apleguen per celebrar l’eucaristia. Es viu com un retorn al Cenacle per prendre consciència, com a grup, de la nostra participació i del que implica participar en cada Congrés.

Dissabte va ser dia d’esbarjo i excursió visitant breument Lucca i Pisa i gaudint d’un bany a la platja. Al vespre, pizzes, pannini, passeig per la ciutat i un bon gelat ens deixaven a punt de descans per la traca final de diumenge amb la participació de tot a l’Eucaristia al Duomo.

Diumenge va tocar matinar, hi havia els assajos aviat per la missa de les 11. Presidida per cardenal Giuseppe Betori, l’assemblea aplegava els 3.200 cantaires, acompanyants, els consiliaris de cada federació i cors, el gran orgue, un sextet de metall i unes timbales. Tots alhora pregant, cantant, escoltant, fent silenci... i amb l’al•leluia del Messies de Haendel final. Tot plegat una celebració molt viscuda que va deixar petjada espiritual en el cor de tots.

Tal com els apòstols van créixer amb l’efusió de l’Esperit, a cada congrés vivim una nova Pentecosta que ens remou interiorment i ens envalentona:

• Un creixement en la fe. Sentir-nos de veritat deixebles de Jesucrist. Vivint la catolicitat de l’Església expressada en els diversos orígens dels participants, tots cantant i lloant el nostre Déu i pare de Jesucrist moguts de l’Esperit.
• Un creixement humà. Presa de consciència del que significa la fraternitat universal, d’ajudar-nos, de servir-nos, de fer possible que tots puguin ser-hi presents. Un desig de pau arreu de la terra.
• Un creixement cultural. Musical, sobretot, però també en un sentit molt ampli a Florència per la riquesa dels palaus, edificis, esglésies i la Catedral, de les seves places, escultures...

I tot això gràcies al cant, a la veu, al fer-ho junts. Cada Congrés és un do de l’Esperit als joves perquè creixin, encara més, en el seguiment a Jesús, en germanor i en coneixements musicals i culturals.

Una experiència bonica d’acompanyar, culturalment molt rica i amb molta força evangelitzadora.

 

Jaume Gené i Nolla

prevere de l'arquebisbat de Tarragona, director del secretariat de Música Sacra i consiliari de la Federació Catalana de Pueri Cantores