Qui som

Des d'antic l'Església ha estimat el cant dels infants al servei de la litúrgia. Segons la tradició, el Papa Sant Gregori (590-604) va fundar l' "Scholae Puerorum" a les basíliques de Sant Joan de Laterà i de Sant Pere del Vaticà. Al segle XI, Guido d'Arezzo va composar el Micrologus com a tractat de cant per als nens cantors. A l'Edat Mitjana, cada catedral i cada església d'una certa importància tenia el seu grup de nois cantors : la nostra Escolania de Montserrat n'és un bell exemple.

mportat pel moviment de dignificació de la música al servei de la litúrgia, al 1903 el Papa Pius X volgué retornar oficialment als infants el seu paper de cantors, perquè mitjançant el cant i la participació activa en la litúrgia, nens i joves creixessin en la fe, s'iniciessin en el gust pel cant i la música, i contribuïssin a la bellesa i esplendor del culte.

A França, Paul Berthier, organista de la catedral d'Auxerre, va fundar el 1907 un grup anomenat "LES PETITS CHANTEURS À LA CROIX DE BOIS", els quals cantant per pobles i ciutats popularitzaren aquesta forma de participació dels infants en el cant litúrgic. La seva insígnia era una creu de fusta sobre la túnica blanca, el seu vestit litúrgic. Amb el temps, cada país n'ha fet la seva adaptació. Així fou com en els primers decennis d'aquest segle, a molts països europeus, nombrosos cors infantils feren seu el cant de l'Església. 

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial Mgr. Ferdinand Maillet va reunir els grups de Petits Cantors de diferents països en una FEDERACIÓ INTERNACIONAL DELS PETITS CANTORS DE LA CREU DE FUSTA, i va organitzar el seu primer Congrés Internacional a París, el 1947, on milers de nens, tot cantant, van pregar per la pau i l'anunciaren al món. Fidels a aquest esperit, al programa de tots els congressos de Petits Cantors no hi manca mai la pregària per la pau al món.

El 1949, a Roma, nois d'una quinzena de països celebraren el seu segon Congrés, amb una eucaristia presidida pel Papa Pius XII a la Basílica de Sant Pere. Un éxit tan gran va portar a fer altres congressos i al 1951 a l'aprovació pel Papa dels estatuts de la Federació Internacional. 

Actualment participen en els congressos cors de nois i noies d'arreu del món : de l'Amèrica del Nord i del Sud, del Japó, de les Filipines, de l'Àfrica Central i de tots els països europeus.

Entre els més recents, el congrés de Roma del 1993 aplegà més de 8000 nois i noies; el del Quebec, 1600 cantaires, 48 dels quals eren catalans, el 1998 a Barcelona van ser al voltant de 6000 els assistents, a Lyon van ser uns 3000, i aquest darrer any a Colònia l'organització va fixar en 6000 nois i noies el nombre màxim de cantaires. 

Destaquem que l'any 1998, en l'escaiença del centenari del Pare Miquel Altisent, escolapi, (Balaguer 1898 - Barcelona 1975), la ciutat de Barcelona i Catalunya, van estar escollides com a seu del XXIX Congrés Internacional de PUERI CANTORES. 

Els congressos representen per als joves i els cors una magnífica ocasió de descobrir la joia de cantar junts d'una manera ben diferent de com ho fan a la parròquia o a l'escola, de donar-se a conèixer ells, i els seus països, i de difondre el seu missatge de pau en la diversitat de les llengües.

Perquè als joves els agrada viatjar i conèixer altres joves, nous llocs i nous rostres, fer nous amics, d'aprendre els uns dels altres, intercanviar adreces ... Perquè un Congrés Internacional és la gran festa de la família dels PUERI CANTORES que viu repartida per tot el món, però que es retroba per participar activament per lloar a Déu amb la bellesa del seu cant com la culminació de la pregària : "qui canta prega dues vegades" (Sant Agustí).