Els nostres símbols
Túniques Blanques
Fa goig veure als cantaires amb aquesta vestimenta característica !. Les indumentàries són blanques com un glop de llet. Aquest color indica tradicionalment la superació del món terrenal, és a dir, ens fa una mica semblants als àngels.
La túnica blanca és l'uniforme litúrgic per excel·lència. Tots els qui exerceixen un ministeri porten una túnica o alba blanca. El mateix nom d'alba ja indica blancor. El blanc és el color que millor expressa la netedat. En la nostra cultura, el vestit blanc ha estat i és signe de puresa de vida.
El cant dels infants és conegut com a "veus blanques".
I també el blanc és signe de fidelitat. Segur que tots hem sentit alguna vegada l'expressió : "et firmo un xec en blanc", que només es diu quan la persona a la qual li entreguem el xec és de total i absoluta confiança, quan és persona d'una amistat fidel i total.
La vesta blanca evoca, a més, una nova etapa vital, una nova comunitat. Els primers cristians eren introduïts en les aigües baptismals d'una piscina o riu per a, un cop immergits, sortir-ne bo i cobrint-se amb una túnica albina, la qual cosa reflectia la vida novella de fills de Déu que acabaven de rebre.
Tota aquesta riquesa simbòlica ens hauria d'ajudar a valorar la túnica de cadascú de nosaltres, i procurar que el que expressem mitjançant aquest signe extern fos el reflex del que vivim en el nostre cor. Aquesta blancor, aquesta puresa, aquesta netedat, aquesta fidelitat no poden ser exteriors, han de ser sobretot interiors.
Hem de procurar que el nostre cor sàpiga estimar amb el mateix amor del Crist: un amor ple i total. Un amor atent als petits i als dèbils. Un amor que s'adreci a tothom, amics i enemics. Un amor que no fa diferències, que acull a tothom. Un amor que s'entrega als altres, que és donat, regalat.
Si sabem viure així, el cor i la túnica seran com les dues cares d'una moneda.
Enfundar-se la túnica implica, doncs, revestiment. Aquest és el caràcter que imprimeix la pertinença als PUERI CANTORES : una nova filosofia que aprofundim en l'exercici del cant coral.
Creu de Fusta
La creu ens identifica com a cristians. Des de l'Edat Mitjana el símbol del cristià és una creu, que representa la crucifixió de Crist.
Què ens recorda la Creu? Què pensem quan veiem una Creu?
Si caminem per un lloc desconegut i de sobte ens trobem una creu segurament pensarem que en aquell lloc hi ha cristians o seguidors de Jesús.
En el dia del nostre baptisme, en començar la celebració, el sacerdot pregunta amb quin nom ha de ser batejat aquell infant, i també pregunta als pares què demanen a l'Església per aquell nadó. I quan els pares li han respost que volen pel seu fill una educació cristiana, el sacerdot fa el senyal de la creu en el front de l'infant en senyal d'acolliment.
En la iconografia medieval la creu és representada sovint com un arbre amb nusos, i fins i tot amb branques, a vegades en forma de "T" i d'altres en forma espinosa. La creu pren aquí el significat de "arbre de la vida", "eix del món", la creu estableix una relació primària entre els món terrestre i el celeste.
"Portar la creu", què vol dir?. Diem que els malalts "porten la creu" de la seva malaltia, que els marginats "porten la creu" de la societat que els aparta, que nosaltres mateixos "portem la creu" de les nostres mancances, del nostre egoisme, de les ganes inesgotables de que es faci la nostra voluntat ...
Doncs vol dir que portem sempre amb nosaltres allò que patim o som, perquè toquem de peus a terra i per tant estem lligats massa vegades a coses o a costums que no voldríem, però al mateix temps, mirem enlaire, endavant, cap allò que volem ser. És com si anéssim pujant pel braç vertical de la creu, deixant a terra el que no volem ser, i acostant-nos cada vegada més a dalt, per arribar a ser allò que ens hem proposat.
Ja veieu com ens compromet portar la creu ! Sabíeu que la simbologia de la creu era tan rica, profunda i variada ?
Com cantaires cristians, esteu transmetent durant les celebracions litúrgiques que no tan sols porteu un complement de fusta damunt la túnica blanca, sinó que porteu la creu al cor en qualsevol circumstància de vostra vida
És bonic el que Fra Antoni Riera, director dels Nins Cantors de Mallorca, va explicar en una assemblea : que quan els cantaires deixen l'escolania, l´únic record que s'enduen és la creu, més que les partitures, la túnica, o l'escut de PUERI CANTORES.