1. Les administracions públiques i les institucions i els organismes públics en general tenen funcions, activitats i serveis per a complir finalitats d’interès públic en benefici del conjunt dels ciutadans.

En un context d’estat democràtic i de dret, tots els poders públics tenen la legitimitat que els dóna la participació ciutadana en llur configuració (de manera directa o indirecta), la qual cosa obliga a donar compte a la ciutadania, d’acord amb el principi de responsabilitat, de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast.

Les exigències de l’actuació de les administracions amb ple sotmetiment a la llei han estat especial objecte d’atenció per part del legislador des de fa anys, per tal de garantir el compliment del principi de legalitat i la possibilitat que els ciutadans disposin de mecanismes de protecció per a la tutela de llurs drets i interessos. La lluita contra les immunitats del poder ha estat especialment eficaç en aquest àmbit amb l’adopció de mesures legislatives que permeten controlar la subjecció a la llei i al dret de l’activitat administrativa.

Tanmateix, no és possible fer aquesta constatació sobre altres aspectes essencials de l’organització i el funcionament de l’Administració pública, que incideixen directament sobre la seva qualitat democràtica en tant que afecten el coneixement per part de la ciutadania de les dades i de la informació de què disposen les administracions i els poders públics, que són determinants per a la seva presa de decisions i que els ciutadans també han de conèixer per tal de poder avaluar les actuacions públiques i garantir un exercici del poder públic responsable.

Des d’aquesta perspectiva, adquireixen especial rellevància principis com són el de transparència, accés a la informació pública i bon govern, com a principis bàsics que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions públiques. I també la té el de govern obert, com a concepte que permet aprofitar els avantatges dels mitjans electrònics per a configurar un sistema de relacions entre les administracions i la ciutadania més interactiu i més participatiu.

Aquests principis no han estat objecte fins ara d’un tractament legal clar i definit que comporti llur traducció en drets i obligacions jurídiques. Per aquesta raó, era necessari que el Parlament assumís aquest repte per tal de donar resposta a una demanda social que cada cop exigeix una major transparència sobre el funcionament de les administracions i els processos de presa de decisió, incloent-hi el reconeixement d’un dret ampli d’accés a la informació pública, així com una major participació en la presa de decisions.

Aquesta llei vol donar compliment a aquesta demanda social mitjançant la concreció i el desenvolupament d’aquests principis, amb voluntat d’estendre el seu àmbit d’aplicació a tots els organismes públics de Catalunya, tinguin o no caràcter administratiu. Al mateix temps, l’establiment d’uns drets i unes obligacions jurídiques correlatives obliga també a protegir-los amb uns mecanismes de garantia que la mateixa llei estableix, per tal que no quedin com a mers principis programàtics.

2. La Llei té com a principal àmbit subjectiu d’aplicació les administracions públiques de Catalunya, noció que inclou l’Administració de la Generalitat i els ens locals, així com tots els organismes i entitats de naturalesa administrativa dependents o vinculats a aquestes administracions.

Tanmateix, atesa la diversitat de les organitzacions administratives i el fet cada cop més estès que activitats públiques o d’interès públic siguin desenvolupades per agents privats, la Llei també amplia el seu àmbit aplicatiu a les persones privades que exerceixen aquestes activitats, sens perjudici que en aquests casos el compliment de les obligacions de transparència i informació es faci efectiu per mitjà de les administracions públiques responsables del servei o de tutelar-lo. Des d’aquesta perspectiva privada, l’àmbit d’aplicació de la Llei s’estén també a les organitzacions, associacions i fundacions els ingressos de les quals provenen de manera significativa de subvencions o ajuts públics, així com a la regulació del Registre de grups d’interès amb la finalitat que els ciutadans puguin identificar les persones que actuen com a tals i conèixer les relacions que tenen amb l’Administració en defensa d’interessos concrets, així com les regles ètiques a les quals han d’ajustar el capteniment.

Finalment, cal destacar que la Llei desplega també els seus efectes sobre totes les altres institucions públiques que no són administracions públiques en la part que fan funcions administratives per raó del seu funcionament o en els aspectes institucionals respecte dels quals es considera també exigible un deure de transparència i informació, sens perjudici de l’autonomia organitzativa i de funcionament que els reconeix la Llei. Pel que fa al Parlament, una disposició addicional específica estableix que, d’acord amb el principi d’autonomia organitzativa que li reconeix l’article 58.1 de l’Estatut d’autonomia, haurà de fer les adaptacions necessàries per a donar compliment als requeriments de la Llei, sense que això pugui comportar en cap cas un règim de garantia inferior per als ciutadans.

3. La regulació de la transparència en l’activitat pública és un dels pilars bàsics de la Llei. Aquesta regulació entén la transparència com una obligació a càrrec de l’Administració, que ha de facilitar de manera proactiva –és a dir, sense necessitat de demanda expressa– la informació sobre dades i continguts de diversa naturalesa que són referencials respecte de la seva organització, funcionament, presa de decisions més importants i la gestió dels recursos públics. D’aquesta manera es dóna compliment al mandat de l’article 71.4 de l’Estatut d’autonomia, que obliga l’Administració de la Generalitat a fer pública la informació necessària perquè la ciutadania en pugui avaluar la gestió.

La Llei determina d’una manera molt àmplia els diversos continguts de l’obligació de transparència (informació institucional i organitzativa, gestió econòmica i pressupostària, informació de rellevància jurídica, programació i planificació, contractació pública, activitat subvencional, etc.), i les regles a les quals resta sotmesa, especialment aquelles que han de garantir el seu fàcil accés, consulta i comprensió, la seva neutralitat, la seva actualització, així com els límits que deriven de la protecció d’altres drets.

Requereix una menció especial la creació del Portal de la Transparència, que és l’instrument bàsic i general per a facilitar a la ciutadania la informació de forma integrada de totes les administracions públiques. Aquest portal es configura com una plataforma electrònica de publicitat a internet, que permet l’accés a tota la informació disponible i que conté els enllaços amb les seus electròniques de les administracions i entitats que s’hi integren.

4. L’accés a la informació pública constitueix el segon eix bàsic de la Llei. La regulació que introdueix la Llei modifica substancialment el règim vigent fins ara en aquesta matèria, fins al punt de convertir aquest accés en un veritable dret subjectiu que tenen totes les persones d’accedir a la informació pública, entesa aquesta en sentit ampli, com tota aquella que ha estat elaborada per la mateixa Administració i també aquella que té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o l’exercici de les seves funcions.

El dret d’accés és un dret que complementa la informació que el ciutadà pot obtenir per via de la transparència. Tanmateix, atesa la seva configuració com a dret subjectiu, la Llei regula les condicions del seu exercici, el qual es verifica mitjançant un procediment específic que intenta garantir al màxim possible la seva efectivitat. En aquest sentit, s’estableix el principi d’interpretació restrictiva dels seus límits, d’accés parcial si és possible, d’absència d’interès i de motivació en la demanda d’accés, i el silenci positiu en el cas de manca de resolució dins de termini.

En aquest cas té una rellevància especial el sistema de garanties que s’estableix. Davant el règim ordinari dels recursos administratius, la Llei ha optat per un procediment ad hoc de reclamació, que es basa en la creació d’un òrgan independent i professionalitzat, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que serà l’encarregat de resoldre els conflictes i configurar al mateix temps una línia doctrinal sobre l’aplicació dels límits que poden excloure o restringir el dret d’accés. La Llei determina que aquesta comissió pugui adoptar les seves decisions en forma de resolució o bé mitjançant acord de mediació, si les parts en conflicte així ho demanen i ho accepten.

Pel que fa als límits que poden condicionar el dret d’accés a la informació pública, la Llei els determina de manera objectiva, atenent sempre a la protecció d’altres drets o interessos que cal preservar d’acord amb l’ordenament jurídic. Òbviament, en la majoria dels casos la Llei ha d’utilitzar conceptes jurídics indeterminats per a expressar-los, però una possible extralimitació en llur aplicació pot ésser compensada en aquest cas per la intervenció de la comissió independent encarregada de resoldre les reclamacions.

5. El desenvolupament de l’activitat política i administrativa posa en relleu l’existència de persones i organitzacions que, de manera lícita, porten a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques en benefici i interès d’altres persones o organitzacions.

Aquesta és una realitat que no es pot evitar, però sí que es pot fer més transparent mitjançant l’adopció de mesures legals. En aquest sentit, la Llei crea el Registre de grups d’interès, amb la finalitat de donar coneixement públic de les persones que realitzen l’activitat d’influència o intermediació, i estableix les obligacions a les quals resten subjectes els grups d’interès, entre les quals destaquen la d’acceptar i complir un codi de conducta que ha d’assegurar que l’activitat desenvolupada davant les autoritats, els càrrecs públics i els funcionaris respecti sempre el marc legal.

6. Una societat democràtica i la necessitat que els interessos públics siguin servits amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat obliga que el capteniment dels servidors públics, especialment els alts càrrecs, s’ajusti a uns paràmetres que garanteixin el compliment d’aquests principis.

En aquest sentit, la Llei estableix els principis de bon govern que ho han de fer possible, els quals han d’ésser desenvolupats mitjançant codis ètics i de bona conducta. L’establiment d’aquests codis es complementa amb el principi de publicitat de les activitats, béns i interessos dels alts càrrecs i l’obligació d’observança del règim d’incompatibilitats. Una altra mesura destacable és l’obligació de donar publicitat als criteris d’acord amb els quals es designen els alts càrrecs, atenent la seva competència, qualificació i experiència professional. Aquests requeriments estan en sintonia amb les polítiques de lluita contra la corrupció impulsades per la Unió Europea i països del nostre entorn.

El concepte de bon govern es projecta també sobre els requeriments objectius que s’han de donar perquè l’activitat pública es porti a terme en les millors condicions i garanteixi uns serveis públics de qualitat. Una bona administració requereix l’establiment d’uns estàndards mínims de qualitat i una definició clara de les condicions d’accés als serveis i dels drets i deures dels usuaris i de l’Administració. La figura de les cartes de serveis s’estableix com un instrument essencial en aquest sentit, i es configura amb valor reglamentari als efectes de la seva vinculació i exigència de compliment. Les mesures de bona administració es complementen amb l’establiment d’un sistema d’avaluació permanent dels serveis i amb el reconeixement del dret de la ciutadania de formular propostes i suggeriments.

També cal destacar, per la seva importància, les mesures de simplificació normativa i participació en l’elaboració de disposicions reglamentàries, participació que incorpora el dret de proposar iniciatives de regulació. La simplificació ha de tenir un doble objectiu segons la Llei: d’una banda, evitar la proliferació innecessària de regulacions i, de l’altra, fer una tasca de consolidació normativa que ordeni i faciliti el coneixement del dret vigent. L’establiment de mecanismes d’avaluació de l’aplicació de les normes ha de contribuir també a aquesta tasca de simplificació.

7. La facilitat d’interrelació entre l’Administració i la ciutadania que afavoreixen els mitjans electrònics permet aplicar el govern obert, entès com un sistema d’actuació i gestió dels afers públics que fa possible un diàleg permanent entre l’Administració i els ciutadans, la participació i la col·laboració d’aquests en la definició de les polítiques públiques i una millor transparència en el retiment de comptes i l’exigència de responsabilitats.

La Llei estableix diverses mesures per a fomentar el govern obert i per a garantir-ne l’efectivitat, especialment pel que fa al dret dels ciutadans de presentar propostes i fer suggeriments, amb l’obligació de d’Administració de donar-los una resposta motivada, així com l’obligació d’establir procediments participatius en la definició de les polítiques públiques de més rellevància. Tanmateix, pel que fa als instruments concrets de participació ciutadana, cal tenir present que llur regulació ha d’ésser un dels continguts de la Llei que desenvolupa l’article 122 de l’Estatut i també de la normativa sectorial reguladora de les diferents activitats públiques.

8. Les novetats que incorpora la Llei amb relació al marc jurídic vigent, en els diferents àmbits que regula, i la naturalesa de les seves disposicions plantegen la necessitat d’establir uns mecanismes de garantia per a reforçar-ne el contingut jurídic i obligacional. Sense un sistema de garanties hi hauria el risc de convertir la Llei en una declaració de principis o bones intencions, a causa del caràcter innovador de la Llei, que fa que la normativa vigent no pugui donar una resposta adequada a aquest requeriment, en perjudici de l’eficàcia de la norma.

Per aquesta raó, la Llei estableix un règim administratiu de recursos i reclamacions, preveu la intervenció del Síndic de Greuges i de l’Oficina Antifrau de Catalunya i, de manera especial, incorpora un règim sancionador detallat i precís que compleix en aquest àmbit la funció que el dret sancionador administratiu, l’únic sobre el qual té competència la Generalitat, compleix amb relació a altres regulacions administratives.

El sistema de garanties es completa amb l’establiment d’un procediment d’avaluació externa del compliment de la Llei, que s’encarrega a una institució independent com és el Síndic de Greuges. Aquesta tasca avaluadora es fa mitjançant un informe general anual, sens perjudici dels informes específics que es puguin fer amb relació a organitzacions concretes o a àmbits materials concrets.

La determinació expressa que conté el títol IX sobre les mesures que la Generalitat ha d’adoptar per a aplicar-les de manera efectiva contribueix també a facilitar i garantir el compliment del nou marc legal.

Cal assenyalar també que el règim d’entrada en vigor de la Llei vol conciliar el compliment de les expectatives que genera l’aprovació del nou marc legal amb la necessitat que els subjectes obligats disposin del marge de temps imprescindible per a adoptar les mesures necessàries per a poder complir les obligacions que la Llei els imposa. Així, el termini d’entrada en vigor es fixa en sis mesos, llevat del cas de l’Administració local, en què s’amplia a un any pel que fa al títol II. Pel que fa a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, la Llei estableix que ha d’ésser designada en el termini de quatre mesos.

9. Amb aquesta llei, en definitiva, es pretén introduir un canvi en la cultura administrativa per tal que la ciutadania pugui tenir un coneixement i una informació àmplia de l’organització interna de l’Administració, dels elements més determinants d’acord amb els quals pren les decisions i dels motius que justifiquen la seva actuació, incloent-hi els compromisos econòmics que això comporta.

La transparència i el dret d’accés a la informació pública es consoliden, així, com a eines determinants del control social de l’Administració i de la seva activitat, en benefici d’una major qualitat democràtica.

D’altra banda, les mesures de bon govern i de govern obert han de complir el doble objectiu d’assolir el major grau d’exigència en el compliment de les obligacions de servei públic per part de les persones que assumeixen aquesta responsabilitat, d’una banda, i afavorir una major participació i compromís de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques, de l’altra.

Aquesta llei també té la voluntat d’ésser la norma referencial en les matèries que regula. Per aquesta raó, tot i que no té un rang normatiu especial, el mateix legislador ha volgut emfatitzar aquesta voluntat mitjançant una disposició que defineix de manera expressa el caràcter transversal i de comú denominador normatiu de la Llei, així com el principi d’interpretació conforme amb el seu contingut respecte d’altres lleis més sectorials, llevat que aquestes estableixin excepcions clares i expresses en sentit contrari.

1. Aquesta llei té per objecte:

a) Regular i garantir la transparència de l’activitat pública.

b) Regular i garantir el dret d’accés de les persones a la informació i la documentació públiques.

c) Establir els principis i les obligacions de bon govern d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs, el personal al servei de l’Administració i la resta de persones a qui és aplicable aquesta llei.

d) Aplicar el govern obert i fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes.

e) Regular el règim de garanties i responsabilitats per l’incompliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei.

2. La finalitat d’aquesta llei és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública.

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

a) Transparència: l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics.

b) Informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei.

c) Dret d’accés a la informació pública: el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei.

d) Bon govern: els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes.

e) Govern obert: les mesures per a establir una relació i un diàleg permanents i bidireccionals entre l’Administració i les persones a l’hora de definir i aplicar les polítiques públiques, i per a introduir i desenvolupar instruments de participació i col·laboració ciutadana en els assumptes públics.

f) Administració pública: les administracions públiques i els organismes, els ens públics i els ens instrumentals del sector públic i entitats vinculades amb l’Administració a què fa referència l’article 3.1.a, b, i c, i els altres organismes i institucions públiques compresos en l’article 3.1.b.

g) Grups d’interès: les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de participació activa en polítiques públiques o en processos de presa de decisions a Catalunya amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general.

h) Subjectes obligats: totes les persones físiques o jurídiques respecte de les quals aquesta llei imposa deures i obligacions.

i) Publicitat activa: el deure dels subjectes obligats de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública que determina el capítol II del títol II.

1. Aquesta llei és aplicable:

a) A l’Administració de la Generalitat i els ens que integren l’Administració local a Catalunya.

b) Als organismes i ens públics, les societats amb participació majoritària o vinculades, les fundacions del sector públic, les entitats de dret públic dependents o vinculades amb les administracions a què fa referència la lletra a, les entitats de dret públic que actuen amb independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda per llei que exerceixen funcions de regulació o supervisió externa sobre un determinat sector o activitat, les institucions de la Generalitat a què fa referència el capítol V del títol II de l’Estatut d’autonomia, els col·legis professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques i els consorcis o altres formes associatives i llurs ens vinculats i societats mercantils en què participa de manera majoritària alguna d’aquestes administracions.

c) A les universitats públiques de Catalunya i els ens que en depenen o hi estan vinculats o participats, incloses les societats mercantils, les fundacions i altres ens instrumentals.

d) A les persones físiques o jurídiques que exerceixen funcions públiques o potestats administratives, que presten serveis públics o que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats per qualsevol títol jurídic.

e) A les persones físiques o jurídiques que duen a terme activitats qualificades legalment com a serveis d’interès general ouniversal.

f) Als grups d’interès, en els termes que estableix el títol IV.

2. En els casos de l’apartat 1.d i e, el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei l’ha de fer efectiu l’Administració responsable. A aquest efecte, les persones i entitats privades han d’informar l’Administració de les activitats directament relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics, i de les activitats que restin dins la supervisió i el control de l’Administració en el cas de serveis d’interès general o universal. També l’han d’informar de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de negoci de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el vint-i-cinc per cent del volum general de l’empresa.

3. Els municipis poden complir les obligacions de transparència i les que deriven del dret d’accés a la informació pública, de manera associada o per mitjà de fórmules de cooperació establertes amb els ens locals supramunicipals o amb l’Administració de la Generalitat, si per raons de capacitat o eficàcia no les poden complir directament.

4. Les obligacions de transparència establertes pel títol II també són aplicables als partits polítics, a les associacions i fundacions vinculades, a les organitzacions sindicals i empresarials i a les entitats privades en els supòsits següents:

a) Si perceben subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals.

b) Si almenys el quaranta per cent de llurs ingressos anuals procedeix de subvencions o ajuts públics, sempre que aquesta quantitat sigui de més de 5.000 euros.

5. Els contractes del sector públic han d’incloure les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació establertes per aquesta llei, sens perjudici del compliment de les obligacions de transparència.

6. Cada subjecte obligat és responsable de la informació que inclou en el seu portal de transparència i de la que incorpora al Portal de la Transparència, en compliment del que estableix aquesta llei.

1. Els responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei són els alts càrrecs al servei de la Generalitat i de l’Administració local de Catalunya i el personal al servei de l’Administració pública, en l’àmbit general, i també les persones que determina aquesta llei amb relació a àmbits específics.

2. Als efectes d’aquesta llei, tenen la condició d’alts càrrecs:

a) Al servei de la Generalitat, els que estableix la llei reguladora del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat.

b) Al servei de l’Administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local.

c) Al servei dels altres organismes públics a què fa referència l’article 3, els titulars o membres dels òrgans de govern i els càrrecs directius dels dits organismes.

3. Per a la resta de responsables, la normativa reguladora de l’organització administrativa ha de determinar amb claredat i precisió les autoritats i els òrgans responsables del compliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei.

1. Els subjectes obligats han d’adoptar les mesures necessàries per a facilitar a les persones el coneixement de la informació pública. La informació subjecta al règim de transparència s’ha de fer pública en les seus electròniques i els llocs web dels subjectes obligats, d’una manera clara, estructurada i en format reutilitzable.

2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, els subjectes obligats han de garantir la transparència de la informació pública per mitjà d’un sistema integral d’informació i coneixement en format electrònic, el disseny del qual s’ha de fonamentar en l’ús preferent dels sistemes de gestió de documents públics, com a facilitadors de dades i documents autèntics, en el marc d’interoperabilitat del sector públic.

3. El sistema integral a què fa referència l’apartat 2 ha de permetre a les persones un accés fàcil i gratuït a la informació pública, amb la finalitat de fomentar-ne el coneixement i de facilitar la participació i col·laboració responsable en els assumptes públics.

4. El sistema es fonamenta en el Portal de la Transparència, que és l’instrument bàsic i general de gestió de documents públics per a donar compliment i efectivitat a les obligacions de transparència establertes per la Llei, i en les seus electròniques o llocs web corresponents. El Portal de la Transparència ha d’incloure el Registre de grups d’interès, regulat pel títol IV, i els canals de participació i els procediments participatius en tràmit.

5. El Portal de la Transparència és organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat, i també integra la informació de les administracions locals i de les administracions i entitats incloses en l’article 3.1.a, b, c, d i e. Les administracions locals i la resta d’administracions i entitats poden crear llurs propis portals de transparència, l’accés al contingut dels quals s’ha de facilitar des del Portal de la Transparència de la Generalitat, d’una manera interconnectada i que faciliti la integració. Tots els portals han de disposar d’un cercador que permeti un accés ràpid, fàcil i comprensible a la informació i que incorpori mecanismes d’alerta sobre les dades que s’han actualitzat.

6. El Portal de la Transparència i els portals que eventualment es creïn d’acord amb el que estableix l’apartat 5 s’han de configurar com una plataforma electrònica de publicitat activa a internet, han d’ésser fàcilment identificables i han de contenir l’enllaç de les seus electròniques de les administracions públiques o entitats corresponents. També han de complir les recomanacions de la Iniciativa d’Accessibilitat Web per a facilitar-hi l’accés a les persones amb discapacitat.

7. Els subjectes a què fa referència l’article 3.1.d i e han de complir llurs obligacions de transparència en els termes que estableix l’article 3.2.

1. Per a fer efectiu el principi de transparència, els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents:

a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació.

b) Garantir que la informació a què fa referència la lletra a es difon de manera constant i s’actualitza permanentment, amb la indicació expressa de la data en què s’ha actualitzat per darrera vegada i, si és possible, de la data en què s’ha de tornar a actualitzar.

c) Organitzar la informació de manera que sigui fàcilment accessible i comprensible per a les persones i que en faciliti una consulta àgil i ràpida per mitjà d’instruments de cerca dotats de les característiques tècniques que ho garanteixin.

d) Ordenar temàticament la informació perquè sigui fàcil i intuïtiva de localitzar. Aquesta ordenació s’ha de fer, com a mínim, amb criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu -si se’n disposa- i incorporant-hi índexs o guies de consulta.

e) Facilitar la consulta de la informació amb l’ús de mitjans informàtics en formats fàcilment comprensibles i que permetin la interoperabilitat i la reutilització.

2. Les obligacions de transparència establertes per aquesta llei són mínimes i generals, i s’entenen sens perjudici de les que pugui establir d’una manera més detallada i específica la legislació aplicable.

3. Els subjectes obligats han d’establir procediments basats en indicadors objectius per a avaluar el compliment de les obligacions de transparència. En els procediments d’avaluació s’ha de garantir la participació d’experts independents i dels ciutadans.

1. Els límits aplicables a les obligacions de transparència són els mateixos que el títol III estableix per al dret d’accés a la informació pública, especialment els relatius a la protecció de dades de caràcter personal.

2. El principi de transparència s’ha d’interpretar i aplicar en tots els casos de manera preferent. Qualsevol limitació en l’aplicació del principi de transparència s’ha de fonamentar en un límit o una excepció expressament establerts per una norma amb rang de llei.

1. L’Administració pública, en aplicació del principi de transparència, ha de fer pública la informació relativa a:

a) L’organització institucional i l’estructura administrativa.

b) La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial.

c) Les decisions i les actuacions amb una rellevància jurídica especial.

d) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu.

e) Els procediments administratius relacionats amb l’exercici de les seves competències.

f) Els contractes i els convenis.

g) Les convocatòries i l’atorgament de les subvencions i els ajuts públics.

h) Els informes i els estudis.

i) Els plans, els programes i les memòries generals.

j) La informació estadística.

k) La informació geogràfica.

l) Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma.

m) Qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.

2. La informació pública relativa a les matèries a què fa referència l’apartat 1 ha de comprendre totes les dades i els documents amb l’abast i la precisió que determinen els articles 9 a 15. La informació ha d’ésser congruent amb la finalitat de coneixement prevista en cada cas i ha d’ésser adequada i completa pel que fa al contingut informatiu que determina la Llei.

1. La informació relativa a l’organització institucional i l’estructura administrativa que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure:

a) La descripció de l’organització de l’Administració i dels organismes i ens públics vinculats o dependents, i també de les societats, les fundacions públiques i els consorcis dels quals forma part l’Administració, amb la inclusió d’un organigrama actualitzat.

b) L’estructura organitzativa interna de l’Administració i dels organismes i entitats a què fa referència la lletra a, amb la identificació dels responsables dels diversos òrgans i llur perfil i trajectòria professionals.

c) Les funcions que tenen atribuïdes l’Administració i els organismes i entitats a què fa referència la lletra a, amb indicació de l’ens, l’entitat o l’òrgan que les exerceix en cada cas.

d) La relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de treball de la dita relació de llocs.

e) Les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal.

f) La relació d’alts càrrecs.

g) Les llistes que eventualment es creïn per a accedir als processos de formació i promoció.

h) La relació dels llocs ocupats per personal adscrit pels adjudicataris de contractes signats amb l’Administració que, en virtut del contracte, dugui a terme una activitat, un servei o una obra amb caràcter permanent en una dependència o un establiment públic, i també el règim de dedicació i el règim retributiu d’aquest personal i les tasques que duu a terme.

i) Els convenis, els acords i els pactes de naturalesa funcionarial, laboral i sindical.

j) El catàleg dels serveis prestats, les cartes de serveis existents i la informació sobre els resultats de les avaluacions de qualitat i de la incidència social de les polítiques públiques.

k) Els acords relatius a la creació, la participació i el funcionament dels ens públics, les societats i fundacions públiques, els consorcis i altres entitats vinculades a l’Administració pública.

l) La informació relativa als canals de participació i els procediments participatius en tràmit, d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana, per tal de fer-ne difusió i facilitar la participació ciutadana.

m) Les resolucions dictades per l’òrgan competent, en aplicació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs, amb la forma i les condicions que es determinin per reglament.

2. La informació organitzativa ha d’incloure el nombre d’alliberats sindicals que hi ha en l’àmbit de l’Administració i els ens que en depenen, amb la indicació dels sindicats corresponents, els costos que els alliberaments generen a l’Administració i el nombre d’hores sindicals utilitzades.

1. La informació relativa a les decisions i actuacions amb rellevància jurídica que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure:

a) Les normes aprovades per l’Administració pública –de les quals hi ha d’haver disponibles les versions en el format originari i, en el cas de les normes que hagin estat modificades, les versions consolidades– i les dades relatives a l’avaluació de l’aplicació de les normes.

b) Les directives, les instruccions, les circulars i les respostes anonimitzades a consultes plantejades que tinguin una incidència especial sobre la interpretació i l’aplicació de les normes.

c) Els procediments normatius en curs d’elaboració, amb la indicació de l’estat de tramitació en què es troben.

d) Les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius, els diversos textos de les disposicions i la relació i valoració dels documents originats pels procediments d’informació pública i participació ciutadana i per la intervenció dels grups d’interès, si escau.

e) El catàleg actualitzat de tots els procediments administratius, amb la indicació dels que estan disponibles en format electrònic, el sentit del silenci administratiu i els recursos que es poden interposar amb relació a les resolucions que hi posen fi.

f) Els actes administratius, les declaracions responsables i les comunicacions prèvies que puguin tenir incidència sobre el domini públic o la gestió dels serveis públics, i aquells altres en què ho aconsellin raons d’interès públic especial.

g) Els actes que hagin estat objecte d’un procediment de revisió en via administrativa.

h) Les resolucions administratives i judicials que puguin tenir rellevància pública i les resolucions judicials definitives que afectin les persones obligades al compliment d’aquesta llei, per raó de l’exercici de les funcions i responsabilitats que els atribueix.

i) Els dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i dels altres òrgans consultius.

2. En el cas de les lletres c i d de l’apartat 1, la informació també ha d’incloure els documents que, d’acord amb la normativa aplicable, han d’ésser sotmesos a un període d’informació pública durant la tramitació, i també el contingut íntegre dels textos dels avantprojectes de llei i dels projectes de reglament.

3. En el cas de les lletres f, g, h, i i de l’apartat 1, la informació no ha d’incloure dades o referències personals.

1. La informació relativa a la gestió econòmica i pressupostària que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure:

a) El pressupost, amb la descripció de les partides pressupostàries anuals i les dades de llur execució -de manera que se'n pugui conèixer el grau d'execució amb caràcter trimestral- i de llur liquidació, i el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

b) Les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs de l’Administració pública i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec.

c) Els comptes anuals complets preceptius i els informes d’auditoria de comptes i de fiscalització dels òrgans de control extern que els hagin emès.

d) Les resolucions dictades per l’òrgan competent per a instruir i resoldre els expedients relatius a les declaracions d’activitats, patrimonials i d’interessos dels alts càrrecs i a la inscripció en els registres corresponents, en aplicació de la normativa sobre incompatibilitats dels alts càrrecs.

e) La informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos.

f) El cost de les campanyes de publicitat institucional, desglossant els diferents conceptes de la campanya i l’import contractat a cada mitjà de comunicació.

2. La informació relativa a la gestió patrimonial ha d’incloure:

a) La informació sobre les dades més rellevants de l’inventari general del patrimoni pel que fa als béns immobles de domini públic i patrimonials i als béns mobles amb un valor especial.

b) La informació econòmica relativa a la gestió del patrimoni.

1. L’Administració ha de fer públics, en aplicació del principi de transparència, els plans i els programes anuals i pluriennals, de caràcter general o sectorial, que estableixen les directrius estratègiques de les polítiques públiques. Així mateix, s’han de publicar les auditories internes i externes d’avaluació de la qualitat dels serveis públics.

2. La informació a què fa referència l’apartat 1 ha d’incloure, com a mínim, les actuacions que s’han de dur a terme, els mitjans que s’han d’utilitzar per a executar els plans i els programes, els terminis de compliment, la memòria econòmica i els estudis i informes tècnics justificatius.

3. La informació pública a què fa referència l’apartat 1 ha d’incloure els criteris i la metodologia per a avaluar el compliment dels plans i els programes i el resultat de l’avaluació, una vegada executats.

4. L’Administració ha de fer públics el pla territorial general, els plans territorials parcials, els plans directors territorials, els plans territorials sectorials, els plans directors urbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal, el pla d’espais d’interès natural i els altres plans i programes que s’hagin d’elaborar en compliment d’una norma amb rang de llei i els plans que s’han de publicar amb caràcter obligatori.

5. L’Administració ha de fer públiques les modificacions dels plans i programes i la informació econòmica, geogràfica i urbanística, d’elaboració pròpia o externa, que hagi utilitzat per a elaborar-los i per a avaluar-ne l’execució.

1. La transparència en l’àmbit dels contractes subscrits pels subjectes obligats és aplicable a tots els contractes, inclosos els patrimonials i els menors. La informació pública relativa als contractes ha d’incloure:

a) La informació sobre les entitats i els òrgans de contractació, amb la indicació de la denominació exacta, el telèfon i les adreces postals i electròniques.

b) La informació sobre les licitacions en tràmit, que ha de comprendre com a mínim el tipus de contracte, el seu objecte, el contingut econòmic, els plecs de clàusules administratives i les condicions d’execució.

c) La informació sobre els contractes programats.

d) Els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys.

e) Les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades i les resolucions anticipades.

f) Les dades del registre públic de contractes i del registre oficial de licitadors i empreses classificades.

g) Els acords i criteris interpretatius dels òrgans consultius de contractació.

h) Una relació anonimitzada de les preguntes i respostes més freqüents en les consultes en matèria de contractació.

i) Les resolucions dels recursos especials, de les qüestions de nul·litat i de les resolucions judicials definitives en matèria de contractació, i també els actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes.

2. La informació en matèria de contractació pública ha de constar en un espai diferenciat del Portal de la Transparència, configurat com una plataforma electrònica de publicitat específica en aquest àmbit.

3. L’Administració pública ha de donar publicitat d’una manera constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d’acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic. També ha de donar publicitat al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris en els darrers cinc anys.

4. En els contractes de gestió de serveis públics i de concessió d’obres públiques, s’han de fer públiques les dades següents per a facilitar-ne el coneixement als usuaris:

a) Les condicions i obligacions assumides pels gestors amb relació a la qualitat, l’accés al servei i els requisits de prestació del servei.

b) Els drets i els deures dels usuaris.

c) Les facultats d’inspecció, control i sanció que pot exercir l’Administració amb relació a la prestació del servei.

d) El procediment per a formular queixes o reclamacions.

1. La transparència en l’àmbit dels convenis de col·laboració és aplicable a tots els convenis i encàrrecs de gestió subscrits entre els subjectes obligats i les persones privades i públiques.

2. La informació pública relativa als convenis de col·laboració ha d’incloure, com a mínim:

a) La relació dels convenis vigents, amb la indicació de la data, les parts que els signen, l’objecte, els drets i les obligacions de qualsevol mena que generin i el període de vigència.

b) Les eventuals modificacions de qualsevol dels paràmetres a què fa referència la lletra a, i la data i la forma en què s’hagin produït.

c) La informació relativa al compliment i l’execució dels convenis.

3. Les obligacions de publicitat establertes per aquest article s’han de fer efectives per mitjà del Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat, que s’ha d’integrar en el Portal de la Transparència.

1. La informació relativa a les subvencions i els ajuts públics que els subjectes obligats han de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure:

a) Una relació actualitzada de les subvencions i altres ajuts que els subjectes obligats tinguin previst de convocar durant l’exercici pressupostari, amb la indicació de l’objecte o finalitat i la descripció de les condicions per a ésser-ne beneficiari.

b) Els objectius, a efectes d’utilitat pública o social, que pretén assolir la subvenció o l’ajut i els efectes que la mesura de foment pot produir en el mercat, si escau.

c) Les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris. Aquesta informació ha d’incloure les subvencions i els ajuts, ha d’estar actualitzada i ha de fer referència als darrers cinc anys. També ha d’incloure les subvencions i els ajuts atorgats sense publicitat i concurrència si aquests requisits s’han exceptuat, en els casos establerts legalment. En el cas de subvencions i ajuts públics atorgats per motius de vulnerabilitat social, s’ha de preservar la identitat dels beneficiaris.

d) La informació relativa al control financer de les subvencions i els ajuts públics atorgats.

e) La justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció o ajut atorgats.

2. Les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per a atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

1. Els subjectes obligats han de facilitar a les persones l’accés a la informació pública en format reutilitzable, per tal de millorar la transparència, generar valor a la societat i promoure la interoperabilitat entre les administracions, dins els límits establerts per la normativa sobre reutilització de la informació del sector públic.

2. La informació pública pot ésser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit, especialment la reproducció i divulgació per qualsevol mitjà de les dades objecte d’informació pública i la creació de productes o serveis d’informació amb valor afegit basats en aquestes dades.

1. La reutilització de la informació pública és lliure i no està subjecta a restriccions, llevat dels supòsits en què, per via reglamentària, se sotmeti a l’obtenció d’una llicència de reconeixement de creative commons, per raó de la tutela d’altres drets o béns jurídics, o a la sol·licitud prèvia de l’interessat.

2. El Portal de la Transparència ha d’especificar el tipus de reutilització aplicable a la informació que conté, i també ha d’incloure un avís legal sobre les condicions de la reutilització.

3. S’ha de garantir que en el procés de reutilització no s’altera el contingut de la informació reutilitzada ni se’n desnaturalitza el sentit, i també cal citar la font de les dades i indicar la data de la darrera actualització.

1. Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.

2. L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació de cap norma.

3. El dret d’accés a la informació pública es pot exercir a partir dels setze anys.

1. El dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi.

2. Les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives necessàries per a garantir el compliment del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb el que estableix aquest títol.

3. Les administracions públiques, amb la mateixa finalitat a què fa referència l’apartat 2, han d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat.

1. El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis.

2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia.

3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació.

4. Els límits al dret d’accés a la informació pública s’han d’aplicar d’acord amb els principis d’igualtat i d’interdicció de l’arbitrarietat.

5. El dret d’accés a la informació pública es garanteix d’acord amb el que estableix aquesta llei, i específicament per mitjà dels instruments que estableix el capítol IV d’aquest títol.

1. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a:

a) La seguretat pública.

b) La investigació o la sanció de les infraccions penals, administratives o disciplinàries.

c) El secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei.

d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva.

e) Els drets dels menors d’edat.

f) La intimitat i els altres drets privats legítims.

g) El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial.

2. El dret d’accés a la informació pública també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei.

3. Té la condició de protegida, en tots els casos, la informació relativa als menors d’edat el coneixement o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur. L’accés a la informació pot ésser denegada en aquest supòsit, llevat que se’n pugui garantir el caràcter anònim, i sens perjudici del que estableixen els articles següents.

1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.

2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació.

Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud.

1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits.

2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents:

a) El temps transcorregut.

b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin.

c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat.

d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones.

3. Les sol·licituds d’accés a la informació pública que es refereixin només a dades personals del sol·licitant s’han de resoldre d’acord amb la regulació del dret d’accés que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal.

1. Si és aplicable algun dels límits d’accés a la informació pública establerts pels articles anteriors, la denegació d’accés només afecta la part corresponent de la documentació, i s’ha d’autoritzar l’accés restringit a la resta de les dades.

2. Si la restricció d’accés o l’ocultació parcial de dades dificulta la comprensió de la informació, l’interessat pot sol·licitar audiència a l’Administració per a aclarir-ne la interpretació. L’Administració pot aportar els aclariments contextuals necessaris sempre que no revelin la informació que ha estat legalment ocultada.

3. En el cas d’accés parcial a la informació pública, l’Administració ha de garantir, pels mitjans més adients, la reserva de la informació afectada per les limitacions legals.

1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden fer per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de:

a) La identitat del sol·licitant.

b) La informació precisa a la qual es vol tenir accés, sense necessitat d’indicar cap document ni expedient concrets.

c) La forma o el format en què es prefereix tenir accés a la informació.

d) Una adreça de contacte, preferentment electrònica, que serveixi per a les comunicacions entre el sol·licitant i l’Administració.

2. El sol·licitant pot exposar, amb caràcter potestatiu, els motius que justifiquen l’exercici del dret d’accés a la informació pública. L’absència de motivació en cap cas no pot ésser una causa per a denegar la sol·licitud.

1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública es poden presentar per qualsevol mitjà, inclosos els electrònics, sempre que permetin deixar constància dels requisits a què fa referència l’article 26.

2. Les sol·licituds presentades per mitjans electrònics s’han de poder tramitar amb l’ús de la signatura electrònica, per mitjà d’un formulari electrònic senzill i fàcilment accessible que el Portal de la Transparència ha de posar a disposició dels ciutadans, o per qualsevol altre mitjà que s’estableixi per reglament.

3. Les sol·licituds s’han d’adreçar a l’entitat o l’òrgan administratiu que disposi de la informació. Si la sol·licitud d’informació s’adreça a un òrgan que no la té a la seva disposició o s’adreça genèricament a una administració, és aplicable el que estableix l’article 30.

4. L’Administració ha d’establir sistemes per a integrar la gestió de les sol·licituds d’informació en l’àmbit de la seva organització interna.

5. Una vegada presentada la sol·licitud, s’ha de notificar al sol·licitant la recepció de la sol·licitud indicant el dia de recepció, l’òrgan responsable de resoldre-la, la data màxima per a resoldre i la persona responsable de la tramitació.

1. Si una sol·licitud d’accés a la informació pública s’ha formulat en termes imprecisos o massa genèrics, l’Administració ho ha de comunicar al sol·licitant i demanar-li que concreti la informació a la qual vol tenir accés. Aquest tràmit suspèn el termini per a resoldre.

2. L’Administració ha de prestar assessorament i assistència al sol·licitant perquè pugui concretar la petició a què fa referència l’apartat 1.

3. Si el sol·licitant no compleix el tràmit a què fa referència l’apartat 1 dins el termini establert, que no pot ésser inferior a deu dies, es considera que ha desistit del procediment i s’ha d’arxivar l’expedient, sempre que l’Administració hagi posat a disposició dels ciutadans els instruments adequats per a la cerca de la informació.

4. L’arxivament de l’expedient de sol·licitud d’accés a la informació pública no exclou el dret de presentar una nova sol·licitud que compleixi els requisits establerts per aquesta llei.

1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents:

a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic.

b) Si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració. En aquest cas, es pot donar la informació de manera desglossada, amb l’audiència prèvia del sol·licitant.

c) Si la informació que demanen és en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins el termini de tres mesos.

2. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’informació consistents en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens, sens perjudici dels supòsits de consulta o orientació establerts per la legislació general de procediment administratiu i per les lleis sectorials que es demanin d’acord amb la normativa corresponent.

3. La inadmissió de sol·licituds ha d’ésser motivada i comunicada al sol·licitant.

1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi.

2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública.

1. Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució.

2. El tràmit d’al·legacions a què fa referència l’apartat 1 suspèn el termini per a resoldre.

3. El trasllat de la sol·licitud ha d’indicar els motius de la sol·licitud, si s’han expressat, però no és obligatori revelar la identitat del sol·licitant.

4. S’ha d’informar el sol·licitant del trasllat de la sol·licitud a tercers i de la suspensió del termini per a dictar resolució fins que s’hagin rebut les al·legacions o hagi transcorregut el termini per a presentar-les.

La competència per a resoldre les sol·licituds d’accés a la informació pública correspon:

a) En el cas de les sol·licituds adreçades a l’Administració de la Generalitat, als òrgans superiors jeràrquics dels serveis o les unitats que disposen de la informació, d’acord amb el que estableixen les normes reguladores de l’organització administrativa.

b) En el cas de les sol·licituds adreçades a l’Administració local, als òrgans que determinen les normes organitzatives pròpies i, si no n’hi ha, a l’alcalde o el president, o l’òrgan en què aquests deleguin.

c) En el cas de les sol·licituds adreçades a organismes autònoms, entitats de dret públic, societats i fundacions públiques, consorcis i universitats públiques, al seu òrgan de direcció i de govern.

d) En el cas de les sol·licituds adreçades a altres institucions i organismes a què fa referència l’article 3.1, als seus òrgans de representació o direcció.

1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud.

2. El termini a què fa referència l’apartat 1 es pot prorrogar, si ho justifiquen el volum o la complexitat de la informació requerida, fins a un termini igual a la meitat de l’inicial. La pròrroga i les causes que la motiven han d’ésser comunicades a l’interessat.

3. En el termini a què fa referència aquest article s’ha de resoldre la sol·licitud i notificar la resolució a l’interessat.

4. El termini a què fa referència aquest article només pot restar en suspens en els casos establerts expressament per aquesta llei i per la legislació general sobre règim jurídic i procediment administratiu.

1. La resolució s’ha de formalitzar per escrit i s’ha de notificar al sol·licitant i, si escau, als tercers afectats que hagin comparegut en l’expedient. Si la sol·licitud d’informació s’ha fet per via electrònica, la notificació de la resolució també es pot fer per mitjans electrònics.

2. La resolució ha d’ésser estimatòria de la sol·licitud, llevat que sigui aplicable algun dels límits establerts per aquesta llei. En aquest darrer cas, ha d’estimar parcialment la sol·licitud, si és possible, o desestimar-la íntegrament.

3. Si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu.

4. Han d’ésser motivades les resolucions següents:

a) Les que desestimen totalment o parcialment la sol·licitud.

b) Les que estimen la sol·licitud malgrat l’oposició de tercers.

c) Les que estableixen com a forma d’accés a la informació un format diferent al demanat.

5. Excepcionalment no és obligatori que les resolucions siguin motivades si la mera indicació de l’existència o no de les dades pot comportar incórrer en alguna de les limitacions del dret d’accés a la informació pública. En aquest cas, la resolució ha de fer constar aquesta circumstància.

6. Si l’accés a la informació pública és denegat com a conseqüència de l’aplicació dels límits derivats de la protecció dels drets de propietat intel·lectual o industrial, la motivació de la resolució ha d’incloure la referència a la persona titular d’aquests drets, si és coneguda.

7. La notificació de la resolució ha d’indicar les vies específiques de recurs i reclamació establertes per aquesta llei.

8. Si s’estima la sol·licitud i no s’ha produït oposició de tercers, la resolució pot ésser substituïda per una comunicació per la qual s’indica a l’interessat que pot accedir a la informació, o bé se li poden facilitar les dades directament.

1. Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació.

2. No es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública.

3. En el cas de silenci administratiu estimatori, l’Administració està obligada a facilitar l’accés a la informació pública en el termini establert per l’article 36, a comptar del moment en què el sol·licitant ho demana.

4. La denegació d’accés a la informació havent-se produït silenci administratiu estimatori pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat, d’acord amb el que estableix el títol VII.

1. Si una sol·licitud és estimada totalment o parcialment, l’òrgan competent ha de subministrar la informació a l’interessat, en el format en què l’hagi demanada, en el termini de trenta dies.

2. L’Administració pot subministrar la informació en un format diferent del sol·licitat en els casos següents:

a) Si hi ha una alternativa més econòmica, sempre que no dificulti al sol·licitant l’accés a les dades.

b) Si la informació ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment. En aquest cas, s’ha d’indicar al sol·licitant la font d’informació.

c) Si es considera raonable utilitzar un format diferent del demanat, sempre que es justifiqui.

d) Si el format en què s’ha demanat la informació pot comportar la pèrdua del suport que la conté o el pot danyar.

e) Si tècnicament no és possible fer una còpia en el format en què s’ha demanat la informació.

f) Si el format en què s’ha demanat la informació pot afectar els drets de propietat intel·lectual.

3. Les resolucions estimatòries han d’incloure la consideració que la informació pot ésser subministrada en un format diferent del demanat, d’acord amb el que estableix l’apartat 2, i indicar els formats alternatius possibles.

1. L’accés a la informació pública és gratuït si les dades són consultades en el lloc on es troben dipositades, o bé si existeixen en format electrònic, cas en el qual han d’ésser lliurades per correu electrònic.

2. L’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original poden restar subjectes a una contraprestació econòmica, la qual no pot excedir el cost de l’operació.

Les resolucions expresses o presumptes dictades d’acord amb el que disposa aquest títol poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que les ha dictades.

1. Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol.

2. La Comissió ha de complir les seves funcions amb plena independència orgànica i funcional, sense submissió a instruccions jeràrquiques de cap mena.

3. La Comissió ha d’exercir les seves funcions per mitjà d’actes i acords de caràcter tecnicojurídic, que en cap cas no poden ésser motivats per criteris d’oportunitat o de conveniència.

1. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública és integrada per un mínim de tres membres i un màxim de cinc, designats per majoria de tres cinquenes parts dels diputats del Parlament de Catalunya, entre persones que acreditin que compleixen els requisits establerts per aquest article.

2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, abans d’ésser designats els candidats han de comparèixer davant la comissió parlamentària corresponent per tal que aquesta els avaluï amb relació a les condicions requerides per al càrrec.

3. Els membres de la Comissió han d’ésser juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius o gestió documental, elegits entre experts de competència i prestigi reconeguts i amb més de deu anys d’experiència professional.

4. Els membres de la Comissió han d’exercir el càrrec en règim de dedicació exclusiva i els són aplicables les normes sobre incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Llurs retribucions s’han de fixar anualment en la Llei de pressupostos de Catalunya.

1. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha d’ésser adscrita al departament de la Generalitat que el Govern determini per decret. El Govern ha de dotar la Comissió dels mitjans personals i materials necessaris per a l’exercici de les seves funcions, sempre respectant-ne la independència orgànica i funcional.

2. L’organització i el funcionament de la Comissió han d’ésser establerts per reglament. El Govern ha de trametre el projecte al Parlament abans d’aprovar-lo per decret, d’acord amb el que estableix l’article 149 del Reglament del Parlament. El Parlament s’ha de pronunciar sobre la proposta presentada pel Govern i, si escau, pot formular recomanacions amb relació al text. Les recomanacions relatives a la garantia de la independència orgànica i funcional de la Comissió són vinculants per al Govern.

1. Les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició.

2. Les reclamacions es poden tramitar per mitjà d’un procediment de mediació o d’un procediment ordinari amb resolució.

3. En el cas de reclamacions en què la denegació de l’accés a la informació pública s’ha produït per motius derivats de drets de tercers, s’ha de donar trasllat de la reclamació corresponent als tercers perquè puguin participar en el procediment.

4. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha d’informar les parts afectades sobre el procediment de mediació. L’Administració no pot oposar-se a l’aplicació d’aquest procediment si les altres parts l’accepten. El procediment de mediació suspèn el termini per a resoldre.

5. L’acord fruit de la mediació ha d’ésser aprovat pel reclamant, per l’Administració afectada i, si escau, pels tercers que hagin comparegut en el procediment. Aquest acord posa fi al procediment i en cap cas no pot ésser contrari a l’ordenament jurídic.

6. Si no s’accepta la mediació o no s’assoleix un acord en el termini d’un mes des que s’ha acceptat, la reclamació s’ha de tramitar per mitjà d’un procediment amb resolució de la Comissió, d’acord amb les normes reguladores dels recursos administratius.

7. La Comissió, d’ofici o a instància de part, pot demanar els informes o les dades que consideri necessaris per a facilitar el procediment de mediació o per a fonamentar la resolució.

8. Si la denegació s’ha fonamentat en la protecció de dades personals, la Comissió n’ha de demanar informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el qual ha d’ésser emès en el termini de quinze dies.

9. Si en el termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació no s’ha dictat i notificat la resolució, aquesta es pot entendre desestimada. Aquest termini pot ésser ampliat per la Comissió fins a un màxim de quinze dies més, en el cas que s’hagi fet ús del que estableixen els apartats 7 i 8, la qual cosa ha d’ésser notificada a totes les parts abans que conclogui el termini per a resoldre.

10. Les resolucions de la Comissió posen fi a la via administrativa i es poden impugnar davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

1. Si s’assoleix un acord en el procediment de mediació, aquest ha d’establir el termini de compliment i, si escau, les condicions en què s’ha de fer efectiu l’accés a la informació pública.

2. Si l’Administració no compleix l’acord a què fa referència l’apartat 1 en el termini establert, l’interessat ho pot comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública perquè aquesta en requereixi el compliment.

3. La desatenció del requeriment a què fa referència l’apartat 2 pot donar lloc a l’exigència de responsabilitat, d’acord amb el que estableix el títol VII.

4. Les disposicions establertes pels apartats anteriors també són aplicables a les resolucions dictades per la Comissió que reconeguin el dret d’accés a la informació pública.

5. L’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió.

1. Les resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals, i han d’assenyalar les resolucions que estableixen criteris generals per a la resolució de futures sol·licituds.

2. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ha d’elaborar una memòria anual de les seves activitats, que ha d’ésser presentada al Parlament i a l’organisme avaluador a què fa referència el títol VIII.

1. L’Administració de la Generalitat, els ens locals i els organismes públics a què fa referència l’article 3.1.b i c han de crear un registre de grups d’interès.

2. El registre té com a finalitat la inscripció i el control de les persones i les organitzacions que treballen per compte propi i participen en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques en defensa d’interessos propis, de terceres persones o d’organitzacions.

3. És responsabilitat de cada ens obligat la incorporació en el seu registre de les dades que s’hi han d’incloure d’acord amb aquesta llei, sens perjudici que l’Administració de la Generalitat en faci una gestió centralitzada.

1. El Registre de grups d’interès ha d’ésser públic, i les dades que contingui han d’estar disponibles per mitjà del règim de transparència establert per aquesta llei.

2. L’establiment i el funcionament del Registre han de respectar els principis de proporcionalitat, igualtat i no-discriminació.

3. La creació del Registre no pot impedir ni restringir l’exercici dels drets que legalment corresponen a les autoritats o als càrrecs públics o als que són inherents al mandat parlamentari o dels càrrecs electes.

1. S’han d’inscriure en el registre de grups d’interès:

a) Les persones i les organitzacions que, independentment de llur forma o estatut jurídic, en interès propi, d’altres persones o d’organitzacions duen a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració de lleis, normes amb rang de llei o disposicions generals o en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques.

b) Les plataformes, xarxes o altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen de facto una font d’influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Registre.

2. L’àmbit d’aplicació del Registre inclou totes les activitats dutes a terme amb la finalitat d’influir directament o indirectament en els processos d’elaboració o aplicació de les polítiques i la presa de decisions, amb independència del canal o mitjà utilitzat, incloent-hi els contactes amb autoritats i càrrecs públics, diputats, funcionaris i personal al servei de les institucions, i també les contribucions i la participació voluntàries en consultes oficials sobre propostes legislatives, normatives, actes jurídics o altres consultes.

Resten excloses del Registre de grups d’interès les activitats relatives a la prestació d’assessorament jurídic o professional vinculades directament a defensar els interessos afectats per procediments administratius, les destinades a informar un client sobre una situació jurídica general, les activitats de conciliació o mediació dutes a terme en el marc de la llei, o les activitats d’assessorament dutes a terme amb finalitats informatives per a l’exercici de drets o iniciatives establerts per l’ordenament jurídic.

1. El Registre de grups d’interès ha d’incloure:

a) Una relació, ordenada per categories, de persones i organitzacions que actuen amb la finalitat d’influir en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, i la seu de llur organització.

b) La informació que han de subministrar les persones i organitzacions a què fa referència la lletra a, especialment amb relació a les activitats que duen a terme, a llur àmbit d’interès i a llur finançament.

c) Un codi de conducta comú.

d) El sistema de control i fiscalització, que ha d’establir els mecanismes de denúncia aplicables en el cas d’incompliment del que estableix aquesta llei o del codi de conducta a què fa referència la lletra c.

2. El Registre ha de donar publicitat de les actuacions dels grups d’interès, especialment de les reunions i audiències tingudes amb autoritats, càrrecs públics, membres electes o diputats, i de les comunicacions, els informes i altres contribucions amb relació a les matèries tractades.

1. La inscripció en el Registre de grups d’interès comporta les obligacions següents:

a) Acceptar que la informació proporcionada es faci pública.

b) Garantir que la informació proporcionada és completa, correcta i fidedigna.

c) Complir el codi de conducta.

d) Acceptar l’aplicació del règim de control i fiscalització i les mesures corresponents, en el cas d’incompliment del codi de conducta o del que estableix aquesta llei.

2. Els declarants han d’informar les institucions de les activitats que duen a terme, dels clients, persones o organitzacions per als quals treballen i de les quantitats econòmiques que reben, si escau, i les despeses relacionades amb llur activitat com a grup d’interès.

El codi de conducta a què fa referència l’article 49.1.c ha d’incloure, com a mínim:

a) El nom i les dades del declarant que el subscriu.

b) L’entitat o l’organització que representa o per la qual treballa el declarant, i els interessos, objectius o finalitats que persegueixen els seus clients.

c) El compromís del declarant de no obtenir ni tractar d’obtenir la informació o influir en la presa de decisions de manera deshonesta.

d) El compromís del declarant de proporcionar informació actualitzada i no enganyosa en el moment de la inscripció en el Registre i de mantenir-la actualitzada posteriorment.

e) El compromís de no incitar, per cap mitjà, autoritats, càrrecs públics, diputats o funcionaris a infringir la llei o les regles de comportament establertes pel codi de conducta.

f) El compromís d’acceptar i complir les mesures adoptades en el cas d’incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei o pel codi de conducta.

1. L’incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei o pel codi de conducta pot donar lloc a la suspensió temporal de la inscripció en el Registre de grups d’interès o, si l’incompliment és greu, a la cancel·lació de la inscripció.

2. La suspensió i la cancel·lació de la inscripció en el Registre comporten la denegació d’accés a les oficines i els serveis de les institucions i els organismes públics de les persones afectades i, si escau, de les organitzacions a les quals pertanyen i la publicació de la sanció en el Registre.

3. Qualsevol persona està legitimada per a presentar una denúncia fonamentada en fets materials, si sospita que les persones o les organitzacions compreses en aquest títol incompleixen les obligacions establertes per la Llei o pel codi de conducta.

4. El procediment de tramitació de les denúncies i d’investigació ha d’ésser dut a terme pels responsables del Registre i ha de garantir l’audiència de l’afectat.

La classificació de les persones i les organitzacions que s’han d’inscriure en el Registre de grups d’interès, la informació requerida als declarants, el contingut detallat del codi de conducta i el procediment d’investigació i tramitació de les denúncies ha d’ésser regulat per reglament.

1. Les disposicions d’aquest capítol són aplicables als alts càrrecs de l’Administració de la Generalitat, de l’Administració local i dels altres organismes i institucions públiques inclosos en l’article 3.1.

2. Als efectes d’aquest títol, tenen la consideració d’alts càrrecs les persones que determina l’article 4.2.

1. Els alts càrrecs han d’actuar d’acord amb els principis ètics i les regles de conducta següents:

a) El respecte de la Constitució, l’Estatut d’autonomia i el principi de legalitat.

b) El respecte i la protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques i dels drets estatutaris.

c) La transparència de les activitats oficials, dels actes i decisions relacionats amb la gestió dels assumptes públics que tenen encomanats i de llur agenda oficial, als efectes de publicitat del Registre de grups d’interès, establert pel títol IV.

d) La imparcialitat en la presa de decisions, amb garantia de les condicions necessàries per a una actuació independent i no condicionada per conflictes d’interessos.

e) La igualtat de tracte de totes les persones, evitant qualsevol mena de discriminació i arbitrarietat en la presa de decisions.

f) L’ajustament de la gestió i l’aplicació dels recursos públics a la legalitat pressupostària i a les finalitats per a les quals s’han concebut.

g) El retiment de comptes i la responsabilitat per les actuacions pròpies i dels òrgans que dirigeixen.

h) L’exercici del càrrec amb dedicació absoluta, d’acord amb el que estableix la legislació sobre incompatibilitats.

i) L’exercici del càrrec en benefici exclusiu dels interessos públics, sense dur a terme cap activitat que pugui entrar-hi en conflicte.

j) La utilització de la informació a què tenen accés per raó del càrrec en benefici de l’interès públic, sense obtenir cap avantatge propi ni aliè.

k) El compromís general i directe per la qualitat dels serveis sota llur responsabilitat i el compliment dels drets dels usuaris.

l) La bona fe.

m) L’exclusió de qualsevol obsequi de valor, favor o servei que se’ls pugui oferir per raó del càrrec o que pugui comprometre l’execució de llurs funcions.

n) El deure d’abstenir-se d’intervenir en els assumptes de llur competència quan concorri algun dels supòsits d’abstenció que estableix la Llei.

o) Mantenir la deguda reserva respecte dels fets o informacions coneguts per raó de l’exercici de llurs competències.

2. Les administracions i els organismes compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han d’incloure, en els plecs de clàusules contractuals i en les bases de convocatòria de subvencions o ajuts, els principis ètics i les regles de conducta als quals han d’adequar l’activitat els contractistes i les persones beneficiàries, i han de determinar els efectes d’un eventual incompliment d’aquests principis.

3. El Govern, els ens locals i els altres organismes i institucions públiques inclosos en l’article 3.1 han d’elaborar un codi de conducta de llurs alts càrrecs que concreti i desenvolupi els principis d’actuació a què fa referència l’apartat 1, n’estableixi altres d’addicionals, si escau, i determini les conseqüències d’incomplir-los, sens perjudici del règim sancionador establert per aquesta llei.

1. Els alts càrrecs estan subjectes al règim d’incompatibilitats i a les obligacions de declaració d’activitats, de béns patrimonials i d’interessos establerts per la legislació específica.

2. El Registre de declaracions d’activitats és públic. L’accés als registres de les declaracions dels béns patrimonials i d’interessos es regeix per llur normativa específica, sens perjudici de la qual s’ha de fer pública una declaració que indiqui la situació patrimonial dels alts càrrecs, que no n’ha d’incloure les dades de localització ni les que siguin necessàries per a salvaguardar la privacitat i la seguretat dels titulars.

1. L’Administració, les institucions públiques i els organismes inclosos en l’article 3.1 han de donar a conèixer els criteris d’acord amb els quals es designa una persona perquè ocupi un alt càrrec. A aquest efecte, han de fer públic el currículum amb els mèrits professionals i tècnics de la persona nomenada.

2. Els nomenaments d’alts càrrecs s’han de fer atenent criteris de competència professional, entre persones amb qualificació i experiència en llocs de responsabilitat en la gestió pública o privada.

Les persones tenen dret a una bona Administració, i a l’accés i l’ús d’uns serveis públics de qualitat reconeguts, amb caràcter general, per la legislació de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya i, específicament, per les lleis reguladores de les diverses activitats públiques.

1. L’Administració pública ha de garantir que els serveis de la seva competència es presten en unes condicions mínimes i raonables de qualitat, i ha d’incloure cartes de servei en el marc regulador dels serveis públics bàsics, les quals han d’establir, com a mínim:

a) L’organització i la forma de gestió del servei.

b) La identificació dels responsables de la gestió.

c) Els estàndards mínims de qualitat del servei desglossats, si escau, per categories de prestacions, i els indicadors i els instruments per a avaluar-ne l’aplicació.

d) Les condicions d’accés.

e) Els drets i deures dels usuaris.

f) El règim econòmic aplicable, amb indicació de les taxes i els preus públics que siguin aplicables, si escau.

g) Les vies de reclamació utilitzables.

h) Les vies utilitzables perquè els usuaris puguin obtenir informació i orientació amb relació al servei públic.

2. Les cartes de servei tenen naturalesa reglamentària. El contingut de les cartes de servei és vinculant per a l’Administració i els usuaris, i pot ésser invocat en via de recurs o reclamació.

3. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, les cartes de serveis han d’ésser aprovades per decret del Govern o per ordre del titular del departament corresponent. Els consells comarcals, els municipis de gran població i els consells de vegueria han d’aprovar les cartes dels serveis de competència municipal que gestionin, d’acord amb el que determina la legislació de règim local.

1. Els usuaris tenen el dret d’ésser consultats periòdicament i de manera regular sobre llur grau de satisfacció pel que fa als serveis públics i les activitats gestionades per l’Administració pública.

2. L’Administració responsable del servei objecte de consulta ha d’establir els indicadors d’acord amb els quals s’han d’elaborar les enquestes i la periodicitat de les consultes.

3. Les consultes a què fa referència aquest article s’han de fer preferentment als usuaris del servei, sens perjudici que puguin tenir abast general en el cas dels serveis bàsics, garantint sempre l’anonimat dels participants.

4. L’instrument que s’ha d’utilitzar amb caràcter general per a fer l’enquesta a què fa referència aquest article i per a rebre les opinions dels usuaris és el Portal de la Transparència. A aquest efecte, el Portal ha de contenir un espai específic, del qual s’ha de fer publicitat en general i, específicament, als centres i espais on es presta el servei. El Portal de la Transparència ha de publicar el resultat de les enquestes.

1. Els ciutadans tenen el dret de fer propostes d’actuació o millora i suggeriments amb relació al funcionament dels serveis públics.

2. Les propostes i els suggeriments es poden formular per mitjà del Portal de la Transparència, amb el corresponent mecanisme d’interacció vinculat al catàleg dels serveis públics a què fa referència l’article 9.1.j, o per qualsevol altre mitjà que escullin els ciutadans.

3. L’Administració pública ha de donar a conèixer de manera anonimitzada les propostes i els suggeriments rebuts, i ha de reconèixer i fer públiques les iniciatives ciutadanes l’aplicació de les quals comporti una millora substancial dels serveis públics.

1. L’Administració pública ha d’exercir la iniciativa normativa de manera que el marc normatiu resultant sigui previsible, tan estable com sigui possible i fàcil de conèixer i comprendre per als ciutadans i els agents socials.

2. La iniciativa normativa només s’ha de promoure si hi ha una causa d’interès general que ho justifiqui.

3. Les iniciatives normatives s’han de referir a finalitats o sectors materials homogenis, i han d’ésser clares i coherents amb la resta de l’ordenament jurídic.

4. Les iniciatives normatives han de donar prioritat a les mesures menys restrictives per als drets de les persones, sempre que permetin obtenir el mateix resultat per a l’interès general.

5. Els principis regulats per aquest article són aplicables a l’exercici de la potestat reglamentària, a les normes amb rang de llei aprovades pel Govern i a l’elaboració de projectes de llei.

1. L’Administració pública ha d’exercir la iniciativa legislativa de manera que l’aprovació d’una nova norma comporti, com a regla general, una simplificació de l’ordenament jurídic vigent.

2. L’Administració, per a facilitar el coneixement del dret vigent, ha d’elaborar textos consolidats de les normes quan s’hagin modificat. Els textos consolidats tenen valor informatiu i han d’indicar clarament llur naturalesa i quines normes consoliden.

1. L’Administració pública, per a l’elaboració de les memòries d’avaluació i impacte que poden produir les normes, ha d’utilitzar els instruments d’anàlisi més adients per a avaluar els efectes de la nova regulació i evitar que es generin obligacions o despeses innecessàries o desproporcionades respecte dels objectius d’interès general que es pretenen assolir.

2. L’Administració pública ha de desenvolupar mecanismes per a avaluar l’aplicació de les normes, per tal de verificar-ne el grau de compliment, la necessitat i l’actualitat i, si escau, la conveniència de modificar-les per raó de noves necessitats econòmiques o socials sobrevingudes.

3. S’ha de garantir la participació dels ciutadans en l’elaboració de les memòries d’avaluació i impacte, i també en el procés per a avaluar l’aplicació de les normes.

4. L’Administració pública pot promoure proves pilot prèvies a l’aprovació de les noves mesures reguladores per a verificar-ne la idoneïtat. Aquestes proves pilot s’han d’aplicar per mitjà de convenis subscrits amb les entitats representatives dels sectors afectats, amb els efectes i les condicions que determini el conveni.

1. El govern obert es fonamenta en els principis següents:

a) El diàleg permanent entre l’Administració pública i els ciutadans.

b) La presa de decisions públiques tenint en compte les necessitats i les preferències manifestades pels ciutadans.

c) La participació i la col·laboració ciutadana en la definició de les polítiques públiques més rellevants, de caràcter general i sectorial.

d) La transparència i la informació pública com a marc de referència per a fer possible l’efectivitat del govern obert.

e) La millora continuada de la qualitat dels serveis.

f) L’avaluació permanent de la gestió administrativa i dels processos de participació, per mitjà d’indicadors objectius en l’establiment dels quals cal garantir la participació d’experts independents i dels ciutadans.

g) El retiment de comptes i l’assumpció de responsabilitat davant els ciutadans derivada de les decisions adoptades.

2. L’Administració pública ha d’impulsar el govern obert per mitjà de mecanismes i instruments que permetin la interrelació amb els ciutadans, preferentment amb l’ús de mitjans electrònics i les tecnologies de la informació i la comunicació.

1. Els ciutadans poden intervenir, de manera individual o col·lectiva, per mitjà d’entitats de caràcter representatiu, en la definició i l’aplicació de les polítiques públiques.

2. L’Administració pública ha de fomentar la participació i la col·laboració ciutadanes en la presa de decisions públiques i en el seguiment i l’avaluació de l’aplicació d’aquestes decisions.

3. Els instruments i les formes de participació i col·laboració ciutadanes s’han de donar a conèixer per mitjà del Portal de la Transparència i de la resta de canals de difusió per a permetre’n un coneixement tan generalitzat com sigui possible.

4. Els instruments de participació i col·laboració s’han d’adreçar al conjunt de la ciutadania, i l’Administració ha de posar a la seva disposició les eines de formació pertinents perquè en pugui dominar l’ús. També es poden destinar als sectors de la ciutadania i d’entitats directament afectats per les polítiques públiques.

1. El govern obert permet als ciutadans i a les entitats, amb caràcter general, fer arribar a l’Administració pública propostes, suggeriments i opinions sobre qualsevol assumpte en què aquesta sigui competent. L’Administració té l’obligació de donar-los-en una resposta motivada.

2. L’Administració pública ha d’establir procediments de participació i col·laboració ciutadana en l’elaboració de plans i programes de caràcter general i en la definició de les polítiques públiques més rellevants.

3. En els supòsits a què fa referència l’apartat 2, l’Administració ha de complir les obligacions següents:

a) Donar informació, amb antelació suficient, sobre les propostes sotmeses a la consideració dels ciutadans.

b) Subministrar d’una manera adequada, sistemàtica i entenedora la informació relativa a les propostes que sigui necessària per tal de poder-les valorar adequadament.

c) Valorar el resultat del procés participatiu en el moment de la presa de decisió.

d) Informar els ciutadans que han participat en el procés sobre les decisions adoptades i els motius que les justifiquen.

4. Resten excloses de l’àmbit d’aplicació dels apartats 2 i 3 les actuacions següents:

a) Les que es tramiten o s’aproven amb caràcter d’urgència.

b) Les que tenen com a únic objectiu la seguretat pública.

c) Les que poden donar lloc a l’aplicació dels límits d’accés a la informació pública establerts per aquesta llei.

Els procediments de participació i col·laboració ciutadanes són els establerts, amb caràcter general, per la legislació de règim jurídic i procediment administratiu, per la legislació de règim local i per la normativa sobre participació ciutadana, sens perjudici dels que es puguin establir per llei, amb caràcter específic, amb relació a una determinada actuació o decisió política.

1. Les persones tenen el dret de participar, per mitjà de la presentació de propostes i suggeriments, en les iniciatives normatives que promou l’Administració pública. Aquest dret es pot exercir amb relació a les iniciatives normatives en què, per la importància que tenen o per la matèria que regulen, l’Administració pública considera pertinent obrir aquest procés participatiu des de l’inici de la tramitació del procediment administratiu.

2. Els òrgans encarregats de tramitar el procediment administratiu, per a facilitar la participació ciutadana han de publicar en el Portal de la Transparència la iniciació de la tramitació, la versió inicial del projecte normatiu i la documentació complementària que l’acompanya, i han de donar-hi informació sobre l’estat de la tramitació. Sempre que sigui possible s’ha d’incentivar la participació ciutadana per mitjà de la comunicació a les entitats representatives dels col·lectius directament afectats per la iniciativa.

3. Les persones poden trametre llurs propostes i suggeriments amb relació a les iniciatives normatives que correspongui abans del tràmit d’audiència i informació pública. El sol fet de participar en una iniciativa normativa no atribueix als ciutadans la condició d’interessats, però l’Administració ha de fer una valoració general de les contribucions, que s’ha de publicar en el Portal de la Transparència.

4. El que estableix aquest article s’entén sens perjudici dels tràmits d’audiència i d’informació pública determinats per la legislació de règim jurídic i de procediment administratiu i la legislació de règim local.

1. Les persones legitimades per a promoure la iniciativa legislativa popular tenen el dret de presentar a l’Administració pública propostes d’iniciativa normativa de caràcter reglamentari.

2. Les propostes s’han de referir íntegrament a competències de l’Administració pública a la qual s’adrecen, i no poden correspondre a matèries excloses per la llei reguladora de la iniciativa legislativa popular.

3. Les propostes han de complir els requisits que s’estableixin per reglament i tenir el suport de, com a mínim, quinze mil signatures per a les iniciatives que es presenten davant l’Administració de la Generalitat. Les que es presenten davant l’Administració local es regeixen per la seva legislació específica.

4. L’òrgan competent per a iniciar el procediment administratiu ha de valorar la proposta pel que fa a la necessitat de la norma, els costos que comportaria, l’oportunitat de la regulació per a l’interès públic i els efectes que produiria sobre el sector i els interessos concernits, i ha d’adoptar una decisió en el termini de tres mesos. Si en aquest termini no s’adopta i es notifica la resolució, la proposta s’ha d’entendre desestimada per silenci administratiu.

5. La resolució ha d’exposar els motius pels quals la proposta és acceptada o rebutjada, i ha d’ésser comunicada als proponents.

6. La decisió sobre la proposta només pot ésser objecte de recurs fonamentat en la vulneració dels elements reglats aplicables a l’exercici del dret, però no pel que fa a l’oportunitat de la decisió d’iniciar o no la tramitació de la iniciativa.

1. Contra els actes de l’Administració pública que vulneren els drets reconeguts per aquesta llei es poden interposar els recursos administratius establerts per la legislació de Catalunya sobre règim jurídic i procediment administratiu i per la legislació local aplicable als ens locals.

2. També es poden interposar recursos contra les omissions imputables a l’Administració pública que comporten l’incompliment de les obligacions establertes per aquesta llei. A l’efecte de recurs, l’omissió s’imputa a l’òrgan responsable del compliment de l’obligació.

3. Els recursos d’alçada, en el cas d’actes o omissions imputables a òrgans que, per llur naturalesa, no posen fi a la via administrativa, s’han d’interposar davant el titular del departament competent en matèria d’Administració pública.

4. Contra els actes que posen fi a la via administrativa o que resolen els recursos administratius es pot interposar un recurs contenciós administratiu, d’acord amb el que estableix la legislació reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

1. Les resolucions expresses o presumptes dictades amb relació al dret d’accés a la informació pública poden ésser objecte de reclamació, en els termes que estableix el capítol IV del títol III.

2. Els actes dictats per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública són impugnables en via contenciosa administrativa.

1. Contra els actes i les omissions de les entitats i organismes de dret públic, les societats i fundacions públiques i els consorcis a què fa referència l’article 3.1.b realitzats en l’exercici de funcions públiques o sotmesos a tutela administrativa, es pot formular una reclamació directament davant l’òrgan competent sota l’autoritat del qual s’exerceix l’activitat.

2. La reclamació s’ha de resoldre i notificar en el termini de tres mesos, i la resolució exhaureix la via administrativa.

3. En el cas d’actes o omissions que afecten el dret d’accés a la informació pública, s’ha d’aplicar el que estableix el capítol IV del títol III.

1. Contra els actes i les omissions de les institucions i organismes inclosos en l’article 3.1.b i c, llevat dels que fa referència l’article 73, es poden interposar els recursos o les reclamacions que determinen llurs normes reguladores respectives.

2. Si la normativa a què fa referència l’apartat 1 no ho determina, es pot formular una reclamació davant l’òrgan superior responsable de la institució o l’organisme i, una vegada exhaurida aquesta via, un recurs contenciós administratiu d’acord amb el que estableix la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. El termini per a formular la reclamació inicial i per a resoldre-la és el que estableix la legislació de règim jurídic i de procediment administratiu per al recurs d’alçada.

3. En el cas d’actes o omissions que afecten el dret d’accés a la informació pública, es pot aplicar el sistema de garanties establert pel capítol IV del títol III si les institucions i els organismes a què fa referència aquest article i la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública ho estableixen per conveni.

1. El Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau de Catalunya han de vetllar pel compliment de les obligacions i els drets establerts per aquesta llei, d’acord amb les funcions que tenen atribuïdes.

2. Sens perjudici dels recursos i les reclamacions que es puguin interposar contra els actes expressos o presumptes que impedeixin o limitin, totalment o parcialment, els drets reconeguts per aquesta llei o les omissions produïdes derivades d’obligacions establertes per l’Administració pública, les persones afectades poden adreçar una queixa al Síndic de Greuges o adreçar-se a l’Oficina Antifrau de Catalunya, d’acord amb el que determinen les lleis reguladores d’aquestes institucions.

3. La intervenció del Síndic de Greuges o de l’Oficina Antifrau no suspèn els terminis per a la interposició dels recursos o reclamacions administratius o contenciosos administratius procedents.

1. L’incompliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei per part de les persones que en són responsables comporta l’aplicació del règim sancionador regulat per aquest capítol.

2. El règim sancionador d’aquest capítol no s’aplica si els fets poden ésser constitutius d’infracció penal ni tampoc si, d’acord amb la llei, pot ésser aplicable un altre règim de responsabilitat administrativa o de naturalesa jurisdiccional, sempre que es doni també identitat de subjecte i fonament.

3. En tot allò que no determina aquest capítol són aplicables els principis i les regles generals sobre l’exercici de la potestat sancionadora i el procediment sancionador, establerts per la legislació bàsica i per la legislació de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment administratiu comú.

1. Són infraccions molt greus en matèria de transparència:

a) Incomplir les obligacions i els deures de publicitat establerts pels capítols II i III del títol II aplicant de manera manifestament injustificada els límits a què fa referència l’article 7.

b) Incomplir, les persones físiques o jurídiques, les obligacions a què resten subjectes d’acord amb el que estableix l’article 3.2 i 4.

2. Són infraccions molt greus amb relació al dret d’accés a la informació pública:

a) Donar informació parcial, o ometre o manipular informació rellevant amb l’objectiu d’influir en la formació de l’opinió ciutadana.

b) Impedir o obstaculitzar deliberadament l’accés a la informació en el cas de resolució estimatòria i en els casos establerts pels articles 35.1 i 43.

c) Facilitar informació relativa a les dades personals compreses a l’article 23 sense el consentiment, exprés i per escrit, de les persones afectades.

d) Ocultar l’existència d’informació pública per a impedir-ne el coneixement i l’accés.

3. Són infraccions molt greus en matèria de bon govern:

a) Prendre decisions o adoptar mesures manifestament contràries a la Constitució o a l’Estatut d’autonomia.

b) Cometre actes o omissions que vulnerin el contingut essencial dels drets i les llibertats públiques.

c) Prendre decisions, dur a terme actuacions o cometre omissions amb finalitat discriminatòria, per raó de qualsevol circumstància personal o social.

d) Incomplir de manera pública i manifesta les funcions inherents al càrrec.

e) Incomplir els principis ètics i les regles de conducta a què fa referència l’article 55.2.

f) Incomplir, les persones i les organitzacions que tenen la condició de grups d’interès, les obligacions establertes per aquesta llei o pel codi de conducta que els sigui aplicable, d’acord amb el que determina el títol IV.

1. És una infracció greu en matèria de transparència incomplir, totalment o parcialment, els deures i les obligacions establerts pel títol II i els que estableixen expressament altres lleis, sempre que l’incompliment no sigui una infracció molt greu.

2. Són infraccions greus amb relació al dret d’accés a la informació pública:

a) Donar informació incompleta o parcial, sempre que no estigui justificat amb l’objecte de fer compatible el dret d’accés a la informació pública amb altres drets.

b) Facilitar intencionadament informació sotmesa a l’aplicació dels límits establerts per aquesta llei, llevat dels esmentats per l’article 77.2.c, en perjudici de tercers.

c) Ometre el tràmit d’audiència dels tercers afectats per les sol·licituds d’accés a la informació pública, si els tercers estan clarament identificats.

d) Desestimar sense motivació les sol·licituds d’accés a la informació pública.

e) Facilitar deliberadament la informació en un format o unes condicions que n’impedeixin o en dificultin manifestament la comprensió.

f) Condicionar l’accés a la informació al pagament d’una contraprestació en els supòsits d’accés gratuït.

g) Exigir una sol·licitud prèvia o l’obtenció d’una llicència tipus per a reutilitzar la informació pública si aquest requisit no és exigible.

h) Incomplir els terminis establerts per a facilitar la informació sol·licitada sense que hi hagi una causa legal que ho justifiqui.

i) No resoldre les sol·licituds d’accés a la informació de manera expressa i motivada dins el termini preceptiu.

3. Són infraccions greus en matèria de bon govern:

a) Adoptar acords manifestament contraris a l’ordenament jurídic amb perjudici greu per a l’Administració, els interessats o els ciutadans.

b) Adoptar decisions o intervenir en assumptes si hi ha el deure d’abstenir-se’n o si es donen les circumstàncies legals de conflicte d’interessos.

c) No informar sobre els criteris seguits per a la designació dels alts càrrecs.

d) Incomplir els requisits establerts per la llei per al nomenament dels alts càrrecs.

e) Rebutjar sense motivació les propostes d’iniciativa normativa que compleixen els requisits legals.

f) Cometre actes o omissions que vulnerin els drets i les llibertats fonamentals i els drets estatutaris, sempre que no constitueixin una infracció molt greu d’acord amb l’article 77.3.b.

g) Incomplir els principis de bona conducta establerts per les lleis i els codis de conducta, sempre que no constitueixin una infracció molt greu.

4. Són infraccions greus en matèria de govern obert:

a) Subministrar informació parcial o incompleta sobre les propostes sotmeses a la consideració dels ciutadans, de manera que això pugui alterar el sentit o el resultat del procés participatiu.

b) Subministrar la informació amb la voluntat de dificultar-ne la comprensió o la valoració.

c) No valorar el resultat del procés participatiu en la presa de la decisió final.

d) No aplicar mecanismes i instruments de govern obert si són preceptius per llei.

5. És una infracció greu no facilitar al Síndic de Greuges la informació que ha sol·licitat d’acord amb el que estableix l’article 93.3. S’entén que no s’ha facilitat la informació si aquesta no s’ha lliurat en el termini de sis mesos des de la petició formulada pel Síndic de Greuges.

1. Són infraccions lleus els actes i les omissions que constitueixen descurança o negligència en el compliment de les obligacions establertes per aquesta llei i en l’atenció dels ciutadans quan exerceixen els drets que els garanteix la norma.

2. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en el termini de dos anys comporta l’aplicació de les sancions establertes per a les infraccions greus.

3. És una infracció lleu demorar l’enviament de la informació sol·licitada pel Síndic de Greuges d’acord amb el que estableix l’article 93.3. S’entén que hi ha demora si la informació no s’ha lliurat en el termini de tres mesos des de la petició formulada pel Síndic de Greuges.

1. Són responsables de les infraccions tipificades per aquest capítol:

a) Els alts càrrecs i el personal al servei de l’Administració i de les institucions i els organismes públics als quals és aplicable aquesta llei als quals és imputable una acció o omissió tipificada com a infracció, d’acord amb les funcions i les competències que tinguin atribuïdes.

b) Les persones físiques i jurídiques a què fa referència l’article 77.1.b i 3.e i f.

2. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública pot emetre informes amb relació als conflictes d’atribucions que es puguin suscitar als efectes que estableix l’apartat 1, d’acord amb el procediment que estableix el reglament d’aquest òrgan.

1. Les sancions que es poden aplicar als alts càrrecs són les següents:

a) Per la comissió d’infraccions molt greus:

1r. La destitució del càrrec.

2n. Una multa d’entre 6.001 i 12.000 euros.

3r. La pèrdua de la pensió indemnitzatòria a què tinguin dret en el moment de cessar en el càrrec.

4t. La inhabilitació per a ocupar un alt càrrec durant un període d’entre un any i cinc anys.

b) Per la comissió d’infraccions greus:

1r. La suspensió de l’exercici del càrrec entre tres i sis mesos.

2n. Una multa d’entre 600 i 6.000 euros.

3r. La pèrdua o la reducció de fins al cinquanta per cent de la pensió indemnitzatòria a què puguin tenir dret en el moment de cessar en el càrrec.

4t. La inhabilitació per a ocupar un alt càrrec durant un període màxim d’un any.

c) Per la comissió d’infraccions lleus:

1r. L’amonestació.

2n. La declaració d’incompliment amb publicitat.

2. Per a cada supòsit d’infracció es pot imposar una o més de les sancions establertes per les lletres corresponents de l’apartat 1. Els criteris aplicables per a determinar l’abast de la sanció són els que estableix la legislació de règim jurídic i procediment administratiu. També es valora l’existència de perjudicis per a l’interès públic, la repercussió de la conducta en els ciutadans i, si escau, els danys econòmics o patrimonials produïts.

3. No són aplicables als alts càrrecs electes les sancions establertes pels apartats 1r i 4t de les lletres a i b de l’apartat 1.

1. Les sancions aplicables al personal al servei de les administracions públiques per la comissió d’infraccions tipificades per aquesta llei són les establertes per la legislació de la funció pública amb relació a les faltes disciplinàries.

2. Si el supòsit d’infracció pot quedar inclòs en alguna de les infraccions disciplinàries establertes per la legislació de la funció pública, s’aplica aquesta darrera legislació.

1. En el cas d’incompliment de les obligacions a què fa referència l’article 55.1.f, relatives a la gestió i aplicació dels recursos públics, és aplicable la normativa reguladora de la responsabilitat comptable i, si escau, la legislació específica reguladora d’aquesta matèria.

2. L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats o declaracions que han de fer els alts càrrecs al servei de la Generalitat és sancionat d’acord amb el règim específic establert per la legislació sobre el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs.

1. Les sancions que es poden aplicar a les persones físiques o jurídiques que no tenen la condició d’alts càrrecs o de personal al servei de les administracions públiques són les següents:

a) Per la comissió d’infraccions molt greus:

1r. Una multa d’entre 6.001 i 12.000 euros.

2n. La suspensió per a poder contractar amb l’Administració, durant un període màxim de sis mesos.

3r. La inhabilitació per ésser beneficiaris d’ajuts públics, durant un període entre un any i cinc anys.

4t. La cancel·lació definitiva de la inscripció en el Registre de grups d’interès.

b) Per la comissió d’infraccions greus:

1r. Una multa d’entre 600 i 6.000 euros.

2n. La inhabilitació per a ésser beneficiaris d’ajuts públics, durant un període màxim d’un any.

3r. La suspensió, durant un període màxim d’un any, de la inscripció en el Registre de grups d’interès.

c) Per la comissió d’infraccions lleus:

1r. L’amonestació.

2n. La declaració d’incompliment amb publicitat.

2. Els criteris aplicables per a determinar l’abast de la sanció són els que estableix la legislació de règim jurídic i procediment administratiu. També es valora l’existència de perjudicis per a l’interès públic, la repercussió de la conducta en els ciutadans i, si escau, els danys econòmics o patrimonials produïts.

3. La competència per a incoar, instruir i resoldre l’expedient sancionador correspon al titular del departament de la Generalitat competent en matèria d’Administració pública, a l’alcalde o president de l’ens local o als càrrecs a què fa referència l’article 86.e i f.

1. El procediment sancionador aplicable és el que estableix la legislació de règim jurídic i procediment aplicable a les administracions públiques.

2. El procediment sancionador per les infraccions tipificades per aquesta llei es pot iniciar d’acord amb el que estableix la normativa a què fa referència l’apartat 1.

3. En el cas de denúncia, l’òrgan competent ha d’incoar el procediment sancionador si els fets denunciats presenten indicis mínimament consistents o creïbles d’infracció.

Són competents per a ordenar la incoació del procediment sancionador:

a) El Govern, en el cas d’alts càrrecs amb la condició de membres del Govern, del secretari del Govern, del portaveu del Govern i dels secretaris generals.

b) El titular del departament competent en matèria d’Administració pública, en el cas d’altres alts càrrecs.

c) L’alcalde o el president dels ens locals o el ple, en el cas d’alts càrrecs al servei de l’Administració local.

d) Els òrgans competents en matèria de funció pública, en el cas del personal al servei de l’Administració.

e) El rector, en el cas de les universitats públiques.

f) Els titulars o els òrgans rectors col·legiats, en el cas de les institucions i els organismes a què fa referència l’article 3.1.b.

1. Si, en l’exercici de llurs funcions, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o l’Oficina Antifrau de Catalunya tenen coneixement de fets que poden constituir una infracció tipificada com a molt greu o com a greu per aquesta llei, poden instar els òrgans competents a què fa referència l’article 86 a incoar el procediment sancionador.

2. Si l’òrgan competent decideix no incoar el procediment, la resolució ha d’ésser expressa i motivada.

La competència per a instruir el procediment sancionador correspon als òrgans següents:

a) L’òrgan del departament competent en matèria d’Administració pública que es determini per reglament, en el cas que el responsable de la infracció sigui un alt càrrec.

b) Els òrgans que determina la legislació de la funció pública, en el cas que el responsable de la infracció sigui personal al servei de l’Administració.

c) L’òrgan que correspongui d’acord amb la normativa de règim local, en el cas d’infraccions comeses en l’àmbit de l’Administració local.

d) Els òrgans corresponents que es determini en el cas de les institucions i els organismes a què fa referència l’article 3.1.b i c.

1. L’òrgan competent per a resoldre els procediments sancionadors que afecten els alts càrrecs a què fa referència l’article 86.a és el Govern.

2. En el cas dels altres alts càrrecs al servei de la Generalitat, la resolució de l’expedient correspon a un òrgan col·legiat integrat per la persona titular del departament competent en matèria d’Administració pública, un representant de la Comissió Jurídica Assessora i dos juristes de prestigi reconegut designats pel Parlament de Catalunya, no vinculat a cap Administració ni institució pública, llevat de les universitats. Aquest òrgan col·legiat és designats a l’inici de cada legislatura, exerceix les seves funcions durant la legislatura i fins a la nova designació, i pot sol·licitar informes a la Comissió Jurídica Assessora.

3. Si el responsable de la infracció és personal al servei de l’Administració, s’aplica el que estableix la legislació de la funció pública.

4. La competència per a resoldre el procediment sancionador en l’àmbit local correspon al ple si es tracta d’alts càrrecs, i a l’òrgan que correspongui d’acord amb la legislació aplicable als ens locals si es tracta de personal al servei de l’Administració local.

5. En el cas dels alts càrrecs a què fa referència l’article 86.a i dels càrrecs electes locals, la proposta de sanció o, si escau, l’arxivament de l’expedient ha d’ésser informat prèviament per l’òrgan a què fa referència l’apartat 2.

6. En el cas de les universitats públiques, l’òrgan competent per a resoldre el procediment sancionador és el rector.

7. En el cas de les institucions i organismes a què fa referència l’article 3.1.b, l’òrgan competent per a resoldre el procediment sancionador és llur titular o l’òrgan rector col·legiat.

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les infraccions greus, al cap de dos anys, i les infraccions lleus, al cap d’un any.

2. Les sancions per la comissió d’infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; per la comissió d’infraccions greus, al cap de dos anys, i per la comissió d’infraccions lleus, al cap d’un any.

Resten subjectes a avaluació el compliment de les obligacions de transparència establertes pel títol II, les disposicions relatives al dret d’accés a la informació pública establertes pel títol III, els deures derivats del Registre de grups d’interès regulat pel títol IV, les obligacions i mesures de bon govern i govern obert establertes pels títols V i VI i l’aplicació del sistema de garanties establert pel títol VII.

1. La competència per a avaluar el compliment d’aquesta llei, d’acord amb el que determina l’article 91, correspon al Síndic de Greuges.

2. L’organisme avaluador ha d’establir els indicadors objectius que han de servir com a referència per a dur a terme la tasca avaluadora.

3. L’avaluació establerta per aquest article s’entén sens perjudici de l’avaluació interna de l’aplicació de les regles sobre la transparència a què fa referència l’article 6.3.

1. El Síndic de Greuges ha d’elaborar anualment i presentar al Parlament un informe general d’avaluació de l’aplicació d’aquesta llei. En l’informe s’ha d’avaluar de manera específica l’aplicació del règim sancionador establert pel capítol II del títol VII.

2. El Síndic de Greuges pot elaborar informes específics d’avaluació amb relació a les entitats i els organismes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei o en àmbits materials concrets. Els informes específics han d’ésser lliurats al Parlament i, mentre s’elaborin, s’ha de donar audiència a l’entitat o l’organisme afectat perquè pugui presentar-hi al·legacions, les quals s’han d’incorporar a l’informe.

3. Les autoritats i el personal al servei de les administracions, les entitats i els organismes compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei tenen el deure de col·laborar amb el Síndic de Greuges en l’elaboració dels informes d’avaluació.

4. L’elaboració dels informes d’avaluació s’ha de fer, si escau, d’acord amb les directrius o el pla de treball que determini el Parlament.

1. L’Administració de la Generalitat ha d’establir un programa de suport a les entitats locals, especialment a les que disposin de menys recursos i capacitat tècnica i operativa, per a aplicar aquesta llei. Aquest programa ha d’incloure suport econòmic i financer, que s’ha de consignar anualment en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i assessorament tecnològic i jurídic. L’Administració de la Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració amb les entitats locals d’àmbit supralocal i amb les associacions representatives dels municipis per a assolir l’aplicació de la Llei en l’àmbit dels ens locals.

2. L’Administració de la Generalitat ha de prestar assessorament jurídic i tecnològic a les entitats per a les quals la Llei estableix unes obligacions específiques de transparència per a la percepció de fons públics. La Generalitat ha de facilitar a aquestes entitats protocols per al compliment de les dites obligacions. En les convocatòries de subvencions o en els convenis subscrits es poden preveure mesures específiques de suport econòmic o tècnic per a poder fer efectives aquestes obligacions.

3. L’Administració de la Generalitat ha de prestar assessorament jurídic i tecnològic a la resta d’institucions i entitats obligades per aquesta llei.

El Govern ha d’aprovar un pla estratègic per a l’aplicació d’aquesta llei i n’ha d’avaluar anualment el grau de compliment. S’ha d’especificar el calendari i el pressupost que s’imputa a cada objectiu per complir. Tant el pla com l’avaluació del grau de compliment s’han de publicar en el Portal de la Transparència.

1. L’accés dels interessats als documents dels procediments administratius en tràmit es regeix pel que determina la legislació sobre règim jurídic i procediment administratiu.

2. L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial és regulat per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei.

1. L’Administració de la Generalitat ha d’elaborar i aprovar, en el termini de tres mesos des de la publicació d’aquesta llei, un programa específic de formació per als alts càrrecs i els altres servidors públics i les altres persones obligades per aquesta llei, amb relació als drets i les obligacions que estableix aquesta llei.

2. L’elaboració del programa a què fa referència l’apartat 1 s’ha de fer en col·laboració amb les entitats associatives dels ens locals. El programa específic per a les entitats no lucratives s’ha de fer en col·laboració amb les entitats de segon i tercer nivell més representatives del sector.

El Portal de la Transparència ha d’entrar en funcionament i estar en condicions de plena operativitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Les administracions, les institucions, les entitats i els organismes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han de promoure i fer les adaptacions organitzatives, procedimentals i de règim intern que calguin per a ajustar llur activitat i complir el que estableix aquesta llei abans que la dita norma entri en vigor.

1. El Parlament de Catalunya, d’acord amb el principi d’autonomia parlamentària que li reconeix l’article 58.1 de l’Estatut d’autonomia, ha de fer les modificacions del Reglament del Parlament i de les seves normes de règim i govern interiors que siguin necessàries per a complir els requeriments establerts per aquesta llei.

2. Amb la finalitat a què fa referència l’apartat 1, el Parlament ha de:

a) Actualitzar i ampliar els procediments de participació dels ciutadans en el procés d’elaboració de les lleis, especialment amb la utilització de mitjans electrònics, d’acord amb el que estableix l’article 29.4 de l’Estatut.

b) Establir i regular un portal de transparència propi.

c) Facilitar l’accés a la documentació i la informació parlamentàries.

d) Facilitar informació relativa al compliment de les obligacions dels diputats i dels alts càrrecs en matèria d’incompatibilitats, declaracions d’activitats i béns i altres obligacions i deures relatius a llur estatut, i també sobre llurs retribucions.

e) Facilitar l’accés públic als currículums de les persones proposades per a ocupar càrrecs públics el nomenament de les quals és competència del Parlament.

f) Definir i desenvolupar les regles de bon govern i de govern obert en l’àmbit parlamentari.

g) Crear un registre de grups d’interès propi.

h) Establir un sistema de garanties propi per a assegurar el compliment de les obligacions derivades d’aquest apartat, el qual ha d’incloure com a mínim la creació d’un òrgan de reclamació inspirat en els principis establerts pel capítol IV del títol III.

3. El Parlament ha de fer les adaptacions normatives pertinents per a donar compliment al que estableix l’apartat 2 abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei. La regulació establerta pel Parlament ha de determinar les adaptacions que calguin derivades de la naturalesa institucional del Parlament, que en cap cas no poden comportar un règim de garantia inferior al que estableix aquesta llei.

4. El Parlament ha d’establir un procediment per a consolidar les lleis que siguin objecte de modificacions parcials amb la finalitat de simplificar l’ordenament, millorar-ne la qualitat i contribuir a la garantia de la seguretat jurídica. El procediment de consolidació ha de donar lloc a textos amb valor jurídic que substitueixin i deroguin les lleis objecte de la consolidació.

La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i la Comissió d’Accés, Avaluació i Tria Documental han d’adoptar les mesures de coordinació necessàries per a garantir una aplicació homogènia, en llurs respectius àmbits d’actuació, dels principis i les regles sobre la protecció de dades personals i l’accés a la informació. A aquest efecte, poden establir criteris i regles d’aplicació.

El titular del departament competent en matèria de justícia ha de determinar per resolució, en el termini de sis mesos, les obligacions de transparència establertes per aquesta llei que les fundacions i les associacions ja compleixen en virtut de llur legislació específica. Aquesta informació s’ha d’incorporar en el Portal de la Transparència, i les fundacions i associacions només tenen l’obligació de fer constar que s’hi pot consultar.

Als efectes de facilitar la consulta a la informació sobre la contractació pública, les administracions locals han d’informar el Registre Públic de Contractes i la Plataforma de Serveis de Contractació Pública dels contractes formalitzats i els que estan en licitació o en altres fases contractuals. El Portal de la Transparència ha de facilitar la consulta directa i dinàmica del Registre i la Plataforma.

La Generalitat i les administracions locals han d’informar el Registre de Convenis de la Generalitat de tots els convenis que subscriguin amb persones públiques i privades. El Portal de la Transparència ha de facilitar la consulta directa i dinàmica d’aquest registre.

En l’acord del Parlament pel qual es nomeni per primera vegada els membres de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública s’han de fixar llurs retribucions, fins que s’aprovi la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

1. Es deroguen:

a) Els articles 27 i 28 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

b) Els articles 19.2.a segona i tercera, 34.1, 2 i 3, i 35.1 i 3 de la Llei 10/2001, del 13 de juliol, d’arxius i documents.

2. Resten derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta llei.

1. Aquesta llei té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l’actuació i el funcionament de l’Administració.

2. Les lleis sectorials s’han d’interpretar d’acord amb el que estableix aquesta llei. En el cas que estableixin excepcions respecte al règim general, aquestes han d’ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui.

El Govern ha d’elaborar i presentar al Parlament, en el termini de sis mesos a comptar de la publicació d’aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, un projecte de llei de modificació de la Llei 10/2001, del 13 de juliol, d’arxius i documents, amb la finalitat d’adaptar-ne el contingut al règim d’accés a la informació i documentació públiques que estableix aquesta llei.

1. S’autoritza el Govern perquè dicti les disposicions que calguin per a desplegar i aplicar aquesta llei, sens perjudici del que estableixen els apartats 2 i 3.

2. Els ens locals han d’adoptar les mesures normatives i executives que calguin per a desenvolupar aquesta llei d’acord amb el principi d’autonomia organitzativa.

3. Les universitats públiques i les institucions i els organismes a què fa referència l’article 3.1.b han d’adoptar les mesures organitzatives i de funcionament que calguin per a aplicar aquesta llei en els àmbits en què els afecta, d’acord amb el que estableix la disposició addicional quarta, sens perjudici del que determina la disposició addicional cinquena pel que fa al Parlament de Catalunya.

4. El Govern, en el termini de sis mesos, ha d’aprovar el reglament d’organització i funcionament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, d’acord amb el que estableix l’article 41.2. Mentre no s’aprovi el reglament, s’aplicarà la normativa general sobre els òrgans col·legiats vigent a Catalunya.

1. Aquesta llei entra en vigor al cap de sis mesos d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat del que determinen els apartats 2 i 3.

2. El títol II entra en vigor al cap d’un any que la Llei hagi estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya pel que fa als ens que integren l’Administració local.

3. La Comissió de Garanties del Dret d’Accés a la Informació Pública ha d’ésser designada dins el termini de quatre mesos a comptar de la publicació d’aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.